Veti-Charm

Ni "project management", ni "edificis sostenibles"; el futur té un nom:

Veti-Charm S.A.
exportació de 7 vetes a Canadà

I és que us farieu creus de com agraden les 7 vetes als canadencs, és increïble! Amics, professors universitaris, científics de renom... Agraden a tothom!
A més, aquí ningú té els prejudicis que poden tenir els "pijus" de Barcelona o Vic (ja sabeu, que les 7 vetes són de "pagesot"...), i puc portar-les fins i tot quan he d'anar "vestit de Rocaprevera" a una conferència plena de tius encorbatats.

Fins i tot la Gemma (a qui podeu veure vestida amb l'uniforme de feina i les seves floretes al fons) s'està plantejant posar-se'n unes per anar a currar a can Caltech. Ara només ens falta arribar a final de mes per poder anar a comprar (altra vegada!) alguna cosa que hi combini.
Així doncs, animo als socis d'Horti-Charm a que expandeixin els seus horitzons, i inverteixin en aquest nou negoci! De moment, jo ja faig d'home-anunci lluint el producte.

Per contra, del que no lluirem gaire serà d'aquesta "panera mexi- cana" tant lletja que ens van portar els nostres ex-veïns: un conjunt de plats i tasses que no regalaríem ni al nostre pitjor enemic, acompanyat d'una ampolla de vi... Que segurament acabarem tirant a la cassola per coure pollastre (ja ens ha passat l'edat del "Calimotxo").

Finalment, per si la incògnita no us deixa dormir, a la primera foto podeu veure que, de moment, jo soc lo més semblant a un colibrí que s'ha acostat a la menjadora ("flosti" de color vermell)... Però l'esperança és la última cosa que es perd!

Una abraçada dels tiets a Amèrica!

All you need is a job!

LA GEMMA HA TROBAT FEINA!!


Quant temps fa que teníem ganes de poder-vos donar aquesta notícia!! Sens dubte això és el millor que ens ha passat des de que la Gemma i jo estem junts a Canadà, a partir d'ara ella podrà gaudir tal i com ho estic fent jo de "l'experiència professional canadenca"... Quina canya!

Treballarà de "project manager" en una enginyeria (Caltech), gestionant projectes d'electri- citat i instru- menta- ció, que és el que a ella li agrada... Si, ja sé que són uns gustos una mica rarus, però si teniu en compte que surt amb mi... amb això està tot dit...

Per celebrar-ho, vam obrir l'ampolla de Priorat que havíem guardat tot aquest temps i no vam perdonar ni l'última gota.

Malauradament tot té un preu, i aquest cop seré jo qui patirà els "danys colaterals": em tocarà anar a badar a davant d'aparadors mentre la noia es compra roba i sabates (no pot anar a treballar "com una tatareta"), i sense que se'm noti que li vaig dient "si... si..." tant si s'emprova una cosa guai com si sembla que s'hagi embolicat amb unes estovalles... Si us plau, envieu-me una caixa de Voll-Damm!!

Una abraçada!