Notícia de la setmana: EL DIA DE LA MARMOTA EXISTEIX, I PUNXSUTAWNEY TAMBÉ!
Segurament molts de vosaltres recordareu la peli "Atrapat en el temps" (on hi surten en Bill Murray i la Andie MacDowell), el protagonista és un "home del temps" que es desperta cada dia al mateix dia.
Doncs resulta que aquest dia és "el dia de la Marmota" (ground- hog day, el 2 de febrer),
i el protagonista ha anat a "Punxsutawney" (que en català ho prononcien "algu" com "Ponxatoni") a fer la retransmissió en directe del moment en que la marmota "Phil" surt del cau i prediu si hivern s'acaba o encara n'hi ha per temps.Jo sempre havia pensat que era tot inventat, i em feia molta gràcia el nom del poble i lo cutre que era aquesta xorrada de la marmota... Però la realitat supera la ficció, i resulta que TOT ÉS VERITAT!
Lo més fort és que aquesta parida de la marmota no només la fan a Punxsutawney (no us perdeu http://www.groundhog.org), sinó que a molts altres llocs de Nord Amèrica, entre altres, un poble a prop de Calgary
... Malauradament no ens en vam "enterar" fins al mateix matí escoltant la ràdio. L'any vinent segur que hi anem, podreu trobar la crònica en aquest mateix bat-blog...
"Si Mahoma no va a la neu, la neu va a Mahoma", i així, ja que no vam poder gaudir de les activitats socio-culturals de la marmota, vam aprofitar la nevada d'aquesta setmana per fer un tast de la tant apreciada "Neu Canadà", sortint de casa amb els esquís posats... Una passada!
La Gemma es va estrenar amb molt bon peu en el meravellós món de l'esquí de muntanya. Tot i que, com podeu veure a la foto, hem de acabar de polir la tècnica de la volta Maria, els turonets que tenim a prop de casa ja són
"Territorio Comanche"Mentrestant, jo estava fent el vell truc del "guiri trempat que baixa de l'hort" per convèncer a una colla de nens perquè em deixessin saltar al bot que s'havien estat currant durant tot el matí. No seria un objectiu fàcil!
Cara de xaiet degollat... astúcia de felí... i anglès de Muzzy (I'm Muzzy, I'm big...). Finalment, ho vaig aconseguir!
El saltiró va deixar els nens bocabadats, i em vaig sentir com sortint de la plaça "a hombros", entre la clamor popular de "Les orelles! El rabu!...".
Però el moment més emocionant de la tarda encara estava per arribar: La Gemma estava convençuca al 100% que em volia tallar els cabells!Jo no ho veia pas clar. Alguna cosa em deia que allò seria la venjança pel meu comentari "pelut" del missatge anterior, i que seria ella la que enlloc dels cabells, em tallaria "les orelles"... o encara pitjor, "el rabu"!!
Però la Gemma és molt bona noia, va tenir pietat de mi, i resultat del tallat de cabells va ser extraordinàriament bo! Sobretot si es té en compte que el seu únic antecedent en el món de la perruqueria havia estat un "new look" que va fer a una "Barbie" que tenia quan ella era petita. Una història trista, des d'aleshores en Ken no s'ha fixat més amb ella...
Les mans de l'artista van fer que, enlloc de la pinta de "joven nacional" que faig a la foto del mig, la meva imatge hagi millorat molt (dins les meves humils limitacions, és clar... Tampoc es poden fer miracles!).
Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!
