Xim pom

Després de tres anys donant la tabarra, s'ha acabat l'aventura canadenca i, per tant, també s'acaba el blog dels Tiets a Amèrica!!
Aquest temps a Canadà ha estat molt important per nosaltres, i ens ha fet molta il·lusió poder compartir les nostres vivències amb tots vosaltres. Moltíssimes gràcies a tots els que heu tingut la paciència de llegir les nostres "aventures"!!
Els Tiets a Amèrica ens n'anem de viatge a pas de cargol pels Estats Units, i esperem veure-us a tots en directe a partir de Nadal.

Una fortíssima abraçada, i fins aviat!!

Els Tiets a Amèrica - Making-of

Ara que el blog s'ha acabat, us hem de confessar que algunes de les fotos que hem penjat no eren exactament fidels a la realitat. Ens hem servit de tecnologies digitals d'última generació per manipular algunes imatges. Després de tan de temps mentint, aquest secret no ens deixava dormir...
Aquí sota podeu veure les fotos abans i després dels retocs digitals. És increïble el que es pot fer avui en dia amb una mica de imaginació i Foto-Xop!!

Cuidant el cos i la psique

El metge ens va advertir molt seriosament dels perills de treballar fins a finals d'agost i després marxar 4 mesos de vacances. Segons ell, 4 mesos de cop serien un xoc massa bèstia, i els nostres cossos podrien experimentar tota mena de reaccions imprevisibles.Ens va recomanar fer un procés més gradual a les vacances, agafant-nos una setmaneta de festa ara, cuidant el cos i la psique, combinant exercici lleuger (com l'escalada) amb cervesetes a terraces de bars i companyia de bons amics.
Nosaltres, que som molt bona canalla, li hem fet cas al peu de la lletra. La salut és lo primer!
Podeu veure fotos a l'àlbum.
Una abraçada dels Tiets a Amèrica!

Dir "adéu" és un rotllo!

Durant aquests (gairebé) 3 anys que hem estat a Canadà, sempre ens hem "queixat" de lo difícil que és fer amics dels de veritat aquí. Però ara que falta poc per tornar cap a casa, ens adonem que hem fet més arrels del que ens pensàvem.
Amb pocs dies ens hem acomiadat d'en Siebe i l'Ingrid del ranxu (la nostra família Canadenca), i d'en Geoff (un bon amic de cole)... I la veritat és que no ha estat gens fàcil!
Tristos perquè potser no els tornarem a veure mai més, però feliços per haver-los conegut i tenir-ne tan bons records... Les dues cares de la moneda dels comiats!
Esperem que algun dia siguin ells els que ens vinguin a veure, i poder-los tornar l'hospitalitat!

Comença el compte enrera!

Acaben d'arribar en Jesús i la Laura!!I això vol dir que només ens queda un meset perquè s'acabi l'aventura canadenca, i comencin les macro-vacances!!! Quins nervis, per favor!!!