Els tiets a Amèrica

Xim pom

2009-08-26T15:38:00.001+02:00

Després de tres anys donant la tabarra, s'ha acabat l'aventura canadenca i, per tant, també s'acaba el blog dels Tiets a Amèrica!!
Aquest temps a Canadà ha estat molt important per nosaltres, i ens ha fet molta il·lusió poder compartir les nostres vivències amb tots vosaltres. Moltíssimes gràcies a tots els que heu tingut la paciència de llegir les nostres "aventures"!!
Els Tiets a Amèrica ens n'anem de viatge a pas de cargol pels Estats Units, i esperem veure-us a tots en directe a partir de Nadal.

Una fortíssima abraçada, i fins aviat!!

Els Tiets a Amèrica - Making-of

2009-08-26T10:13:00.001+02:00

Ara que el blog s'ha acabat, us hem de confessar que algunes de les fotos que hem penjat no eren exactament fidels a la realitat. Ens hem servit de tecnologies digitals d'última generació per manipular algunes imatges. Després de tan de temps mentint, aquest secret no ens deixava dormir...
Aquí sota podeu veure les fotos abans i després dels retocs digitals. És increïble el que es pot fer avui en dia amb una mica de imaginació i Foto-Xop!!

Cuidant el cos i la psique

2009-08-11T00:03:00.004+02:00

El metge ens va advertir molt seriosament dels perills de treballar fins a finals d'agost i després marxar 4 mesos de vacances. Segons ell, 4 mesos de cop serien un xoc massa bèstia, i els nostres cossos podrien experimentar tota mena de reaccions imprevisibles.Ens va recomanar fer un procés més gradual a les vacances, agafant-nos una setmaneta de festa ara, cuidant el cos i la psique, combinant exercici lleuger (com l'escalada) amb cervesetes a terraces de bars i companyia de bons amics.
Nosaltres, que som molt bona canalla, li hem fet cas al peu de la lletra. La salut és lo primer!
Podeu veure fotos a l'àlbum.
Una abraçada dels Tiets a Amèrica!

Dir "adéu" és un rotllo!

2009-07-27T01:53:00.005+02:00

Durant aquests (gairebé) 3 anys que hem estat a Canadà, sempre ens hem "queixat" de lo difícil que és fer amics dels de veritat aquí. Però ara que falta poc per tornar cap a casa, ens adonem que hem fet més arrels del que ens pensàvem.
Amb pocs dies ens hem acomiadat d'en Siebe i l'Ingrid del ranxu (la nostra família Canadenca), i d'en Geoff (un bon amic de cole)... I la veritat és que no ha estat gens fàcil!
Tristos perquè potser no els tornarem a veure mai més, però feliços per haver-los conegut i tenir-ne tan bons records... Les dues cares de la moneda dels comiats!
Esperem que algun dia siguin ells els que ens vinguin a veure, i poder-los tornar l'hospitalitat!

Comença el compte enrera!

2009-07-22T02:33:00.001+02:00

Acaben d'arribar en Jesús i la Laura!!I això vol dir que només ens queda un meset perquè s'acabi l'aventura canadenca, i comencin les macro-vacances!!! Quins nervis, per favor!!!

Amb el temps i una canya

2009-07-06T22:44:00.005+02:00

Ens vam flipar mirant "el rio de la vida", i vam anar a llogar un parell de canyes. Però a l'hora de la veritat els peixos ens van fer pena, i vam decidir no agafar-ne cap... De veritat! El "capot" va ser totalment voluntari, i no té res a veure amb fet que no tenim ni idea de pescar, ni que tenim poca paciència, ni que no vam veure ni un putu peix durant tot el dia!

Una abraçada dels Tiets a Amèrica!

Bestiari Cowboy

2009-07-05T22:31:00.018+02:00

Aquests dies a Calgary estem de "Stampede" (el rodeo local, un gran esdeveniment!), i és una gran ocasió per observar el "bestiari cowboy". Us hem preparat una petita guia per identificar les espècies més comunes. Esperem que la disfruteu!

Cowboy autèntic
- Porta barret, botes, texans i camisa de quadres (o amb sanefes orteres a matar) durant tot l'any
- Els esmorzars d'ous i bacon han passat factura, i té la panxa tan grossa que fa anys que no es veu el ninot
- Parla sense obrir la boca, i no s'entén res del que diu
- És conservador i masclista

Petro-Cowboy
- S'ha forrat en una empresa petroliera, i ara només es posa les botes i el barret de cowboy per sortir a fer el merda els dies de rodeo
- És un cabronàs durant tota la setmana, però es pensa que anirà al cel perquè va a missa cada diumenge

Cowgirl
- Es passa l'any sent una bona nena i fent cas als pares, però quan arriba el rodeo surt a ensenyar les metes

Girl-cow
- Fa uns anys era una Cowgirl, però el temps, la dieta, i la gravetat no perdonen (tot i que sembla que ella no se n'hagi adonat)

Xulo (Cowboy junior)
- "Catxes" de gimnàs (ja que les bales de palla les mou amb un tractor)
- Està disposat a destrossar-se els collons saltant a sobre un cavall de rodeo per demostrar que és un tiu molt dur
- Els seus objectius a la vida són tenir un 4x4 i lligar-se una Cowgirl amb les metes molt grosses (qui, en un futur, li cuinarà els ous amb bacon per esmorzar, no oblideu que aquest és el futur panxut de la primera foto, i que de masclista ja ho és ara)

Indius
- Es passen l'any tancats a la reserva mirant la tele i emborratxan-se, però durant el rodeo es tornen a posar les plomes al cap i toquen el tambó
- Els cowboys (els mateixos que els van tancar a la reserva) estan orgullosos de lo "integrador" que és això del rodeo, perquè quatre indius també hi participen

Princesa del rodeo
- Estereotip de tonta
- Rossa de pot (com podeu veure, fidel al mateix color tota la vida)
- El dia més feliç de la seva vida és quan la deixen pujar a una carrossa i saludar a la multitud que la mira

Pallasso-Cowboys
- No saben ni quantes potes té una vaca, però durant el rodeo es posen el barret i fan veure que són cowboys

Fent l'indiu

2009-06-28T22:05:00.001+02:00

Després del ritual d'iniciació fent el domingueru remant pel llac, "Ossu sentadu" i "Àguila Amstel" (de la tribu dels "clatells vermells") ja són uns fistrus de la canoa. Així doncs, es van decidir a fer un viatge de dues llunes baixant pel riu.
Van baixar pels ràpids amb la canoa, i van parar a muntar el tipi (2") quan el sol s'amagava darrera les muntanyes. Es van descuidar l'arc i les fletxes al cavall de ferro, o sigui que enlloc d'anar a caçar búfals van haver de sopar un "cous-cous" d'aquests de sobre preparat... però buenu! De nit, les cançons i danses al voltant del fogonet van mantenir els óssos allunyats del campament. I l'endemà van anar a celebrar el final de trajecte amb una hamburguesota i unes birrilles al bar del "poblat"... Que ja està bé fer l'indiu, però tampoc ens passem!

Podeu veure les fotos de l'aventurilla a l'àlbum!
Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!

Ay quien maneja mi barca!?

2009-06-21T02:15:00.006+02:00

Amb el turmell de la Gemma lesionat, aquesta setmana hem canviat les bicis per una canoa, i hem anat a un llac a fer el domingeru!
Quan ho fan els indius de les pelis sembla molt fàcil, però nosaltres no hem aconseguit que la barca anés recta més de 4 remades seguides! Entre les esses, el vent de cara, i que el llac feia pujada tota l'estona... hem quedat fets pols!

Una abraçada dels Tiets a Amèrica!

El món és dels tossuts

2009-06-13T02:02:00.001+02:00

Quan la Gemma era a Chicago, jo vaig intentar anar amb bici i vaig acabar amb neu fins al genoll seguint les traces d'un Grizzly. La següent setmana ho vam tornar a intentar, i vam girar cua quan feia una hora que estàvem pedalant sota la neu (fins i tot el col·lega canadenc que ens acompanyava s'estava fotent de fred!).
Però no hi ha res com ser marrà en aquesta vida!! Aquesta setmana hem fet una volta de 55km sense trepitjar neu!!! Per fi!!!!
Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!

The Windy City

2009-06-02T01:46:00.000+02:00

Les oportunitats s'han d'aprofitar!
I aquest any la Gemma i el seu pare s'han pogut trobar a Chicago per passar una setmaneta pujant a gratacels, voltant amb bici per la ciutat, anant a escoltar blues... Però sobretot, compartint molts bons moments en família, cosa que trobem molt a faltar!
Podeu veure les fotos a l'àlbum,
Una abraçada dels Tiets a Amèrica!!

Rendida a l'evidència

2009-06-01T23:28:00.000+02:00

La Gemma és molt maca, bona noia, i té tantes virtuts que no m'hi cabrien en un missatge del blog. És per això que m'atrau tant, i estic tan bé amb ella. Però després de dos anys d'intents frustrats, la Gemma s'ha hagut de rendir a l'evidència: ni els colibrís es senten tan atrets per ella com mi sento jo, ni les floretes hi viuen tan bé (per dir-ho d'una manera suau).
Aquest any la Gemma ha tirat la tovallola. La menjadora pels colibrís s'ha quedat acumulant pols a dins una caixa, i no hi ha noves incorporacions al jardí.

El misteri de BiCi

2009-05-19T15:34:00.008+02:00

Diuen que aquest cap de setmana es va sentir passar el tren pels antics carrilets de British Columbia... Però com pot ser? Si fa anys que varen treure les vies i els varen convertir en carrils bici!?Els testimonis estan trasbalsats. Alguns diuen que es tractava d'un tren de gran velocitat, altres diuen que tot va ser tant ràpid que només van poder veure una estela de colors que serpentejava veloçment els sinuosos camins de l'antiga via del tren. Massa curt per ser una serp, i massa ràpid per ser un tren... què era allò?
El misteri ja s'ha convertit en llegenda per explicar a la mainada abans d'anar a dormir:
"porta't bé, marrec, o se t'emportarà el cuc multicolor"

Podeu veure'n fotos a l'àlbum.
Una abraçada dels Tiets a Amèrica!

Predicant amb l'exemple

2009-05-19T14:03:00.000+02:00

Em passo el dia estudiant sistemes d'estalvi energètic. Em paguen per criticar a qui emet CO2. I quan arriba el primer cap de setmana llarg de primavera, agafo un trasto que gasta 25 L/100km i vaig a fer 1500 km (que correspon a uns 850 kg de CO2 emesos cap a l'atmosfera en només 4 dies).
Amb aquest nivellàs de credibilitat, no sé si fer-me venedor d'assegurances o polític.

Les oques ja són aquí!!

2009-05-19T13:52:00.001+02:00

Les oques ja han arribat, i els ànecs també! I els ànecs també!!
Senyal inequívoc que la primavera ja és aquí per deixar-ho tot verd i florit, posar punt i final al nostre últim hivern canadenc, i carregar-nos d'energia per sortir de casa i gaudir de l'aire fresc!

Que disfruteu de la primavera!! Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!!

Arriba un dia

2009-05-03T22:19:00.002+02:00

Arriba un dia en que et sents gran quan passeges per cole. Un dia en que veus les noies de primer curs tant jovenetes que (gairebé) et sents malament quan els hi mires el canalillu. Aquell dia t'adones que t'ha arribat l'hora.
Et poses una camisa, i vas a defensar la Tesi esperant que això sigui suficient com perquè el jurat es pensi que ets un noi responsable.
Entres en una sala plena de gent amb cares serioses, t'assentes al final d'una taula llarga, tanquen la porta, i comencen a matxacar sense pietat la feina que has fet durant l'últim any i mig. Al cap de dues hores de massacre, i quan veuen que la teva autoestima ja està per terra, et diuen: "felicitats nanu, has aprovat"

Videoconferencing

2009-04-27T00:17:00.007+02:00

El món és més petit des de que hi ha web-cams!Una abraçada dels Tiets a Amèrica!

Construcció sostenible

2009-04-05T23:50:00.005+02:00

Esgotant les últimes idees per passar els caps de setmana d'aquest etern hivern canadenc (del qual n'estem fins els collons!), ens vam decidir a anar a construir un Igloo!
Com us podeu imaginar (i veure a les fotos de l'àlbum), construir un igloo no va suposar cap mena de repte per la nostra destresa sense mesura... Però els "problemes" van arribar a la matinada, quan l'escalfament local de temperatures dins l'igloo (agreujat pel festival de pets causat per les seques que ens havíem fotut per dinar) va provocar un lleuger degoter sobre la Gemma, qui va començar a dubtar de la sostenibilitat estructural del sostre. Els dubtes van anar en augment, i (acompanyats de les típiques ganes de sortir a pixar el dia que menys convé) van fer que la situació esdevingués insostenible (a nivell de nervis, son, i paciència!).
Tot i que el sostre seguia ferm, vam retirar cap a casa, on vam arribar a quarts de 7 de la matinada, com si tornéssim de marxa!

Una abraçada dels Tiets a Amèrica!

Anem de Bow!!

2009-03-30T00:40:00.002+02:00

Hem anat als Wapta Icefields!El turonet assolit la setmana passada no va ser suficient per calmar la set de la cordada dels Tiets a Amèrica. Així doncs, divendres vam anar a dormir al Bow Hut, i dissabte ens vam endinsar en la immensitat del Wapta Icefield per pujar al Mt. Sant Nicolas (pistoler).
Els Icefields són increïbles... tan increïbles que et deixen sense paraules... I com que ens van deixar sense paraules, tallem el rotllo i us deixem amb les fotos!

Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!

La febre del cim

2009-03-23T01:35:00.004+01:00

El matí va sorprendre els expedicionaris amb més d'un pam de neu nova.
La tempesta de neu continuava mentre esmorzaven uns croissants amb pernil i formatge al camp base. El xerpa Crilin els havia abandonat amb la seva bicicleta molt aviat al matí (aquest home és un crack!) i no podien comptar amb el seu suport. Però ni la fugida del xerpa ni el mal temps no els aturaria. Sabien molt bé quin era el seu objectiu, que el tenien a prop, i que no hi podien renunciar. La febre del cim era massa forta.
Pocs minuts després d'haver sortit del camp base, els Tiets a Amèrica culminaven una expedició èpica arribant al cim del "turonet", on havien pujat obrint traça tota l'estona, i sense oxigen!
Però una gesta de tal magnitud sempre deixa seqüeles: van arribar de nou al camp base en un estat de deshidratació tan greu que es van haver de sotmetre a un intens tractament a base de begudes isotòniques (de civada fermentada) i barretes energètiques (de les ondulades i cruixents).

Una abraçada dels Tiets a Amèrica!

P.S. Podeu veure les imatges de l'expedició a l'àlbum

Dóna corda al català

2009-03-23T00:37:00.000+01:00

En la meva recent (i breu) visita a Catalunya, no vaig sentir cap català quan vaig arribar a l'aeroport del Prat. Vaig agafar un tren fins a Sants, rodejat de guiris i espanyols. Després vaig mantenir una "apassionant" conversa amb el garrulu espanyol del "punt de control" a l'estació de Sants. Durant el trajecte en tren cap a Girona, vaig estar envoltat de quillus fins a Granollers, i posteriorment em vaig assabentar dels detalls de la vida sentimental de les senyores que cridaven amb castellà a l'altra punta del vagó. Un cop a Girona la cosa va millorar, però els espanyols seguien dominant per golejada entre els pacients i les infermeres de l'hospital.
Mireu si en soc de malpensat, que per uns moments vaig pensar que els catalanoparlants érem una minoria a Catalunya... Però després ho vaig veure tot molt més clar: els espanyols estan malalts, i els avions i trens estan plens dels seus familiars i amics que els van a veure a l'hospital!! Com pot ser que no me n'hagués adonat abans!!!
La terra és plana, els conills són migratoris, i a Catalunya tothom parla català... Tres grans veritats per anar a dormir tranquil i enganyat...

P.S. No parleu espanyol, o us posareu malalts!!

Petits sacrificis, grans recompenses

2009-03-01T19:05:00.004+01:00

Llevar-se els dissabtes a les 6 del matí té lo seu, treure la Gemma del llit costa més que arrencar Escàlibur de la pedra, sortir a treure el gel dels vidres del cotxe a -20ºC fa mandra, i conduir 3 hores per carreteres gelades és un conyàs... Però nois, la recompensa d'un bon dia d'esquí de muntanya ho paga tot amb escreix!
Portem dos caps de setmana de bon temps, sortides precioses, i sense posar-nos barretina!! Això és una canya!!

Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!

Felices 108!!

2009-03-01T15:28:00.000+01:00

El blog dels Tiets a Amèrica ja porta 108 entrades!!
Com que no vam pensar a celebrar el missatge número 100, celebrem el número 108, i ens quedem tan amples!!

Visca!! Ja en portem 108!! Som uns fistrus!!! Oooéééé oooéééé!!!

Apa, ja hem fet prou el cutre,

Una abraçada dels Tiets a Amèrica!

Fins al ninot, de neu

2009-02-16T22:46:00.006+01:00

Com convertir un dia prometedor en un concurs de mala llet:
1- Passeu-vos més de dues hores pujant per un bosc espès i mal parit, fins que a la Gemma li surti la barretina de barrufet rondinaire.
2- Just quan el bosc s'acabi (i sembli que els ànims milloren), trenqueu un esquí pel mig.
3- Passeu-vos la resta del dia baixant pel mateix bosc per on heu pujat, tot enfonsant-vos fins al ninot a cada passa.

Una abraçada dels Tiets a Amèrica!
P.S. A l'àlbum també hi ha fotos de la setmana passada, que va anar força millor!

No estem sols a l'univers

2009-02-16T21:55:00.008+01:00

Després del desengany de l'any passat quan vam veure que la marmota Billy de Balzac era un tiu disfressat, el passat dia 2 de febrer (dia de la marmota) vam anar al cine a veure "atrapat en el temps" (Groundhog day), on la marmota que hi surt és de veritat.
No us enganyarem, a les portes del cine no hi havia tanta gent com a les del Corte Inglés el primer dia de rebaixes, i no ens va caldre barallar-nos amb ningú per poder trobar dos seients buits... Però la sala va quedar prou plena com per sentir-nos acompanyats, i veure que no som els dos únics tarats a l'univers a qui ens fa gràcia aquesta pel·lícula.

Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!

Com més Crilins, més endins

2009-02-16T12:00:00.002+01:00

Després d'haver viscut dos anys amb en Crilín, crèiem que ja estàvem acostumats als seus peculiars gustos decoratius. Tot i així, la seva nova adquisició no ens ha deixat indiferents...

Una abraçada dels Tiets a Amèrica!

Holiday on ice

2009-01-31T23:45:00.002+01:00

Ja ho deia en Darwin: adaptar-se o morir!
Estem descobrint el meravellós ventall de possibilitats que ofereix el gel! Hi pots patinar, fer acrobàcies (no us perdeu les fotos de l'àlbum), caure de cul, escalar-hi... I fins i tot fica-te'n al got quan fas unes copitxueles!
Ja frisem perquè geli ben fort aquesta nit i poder-nos passar mitja hora rascant el gel de sobre el vidre del cotxe! Potser fins i tot em podrem fer escultures... Yuuuhhhuuu!!!

Una abraçada dels Tiets a Amèrica!

Els númerus canten

2009-01-31T18:58:00.003+01:00

Ni la nit electoral Yankee havia despertat tanta expectativa... Aquí teniu els resultats que tots estàveu esperant amb impaciència!

Hem decidit donar els números en totals pel bé del futur de la nostra vida conjugal...

Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!

Últim any a la Vila del Pingüí

2009-01-31T15:00:00.000+01:00

Hola a tots, i benvinguts a l'última temporada dels Tiets a Amèrica!
Una temporada plena d'emoció, amb el desenllaç de l'aventura canadenca!
Vindran finalment els col.librís al jardí de la Gemma? Acabarà d'estudiar l'Eduard d'una vegada? Què podrà més, el caliu conjugal o les fredes temperatures?

Ànims nois, que ja és l'últim any que us donem la tabarra!!
Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!

"Operació Cachalote"

2008-12-09T00:08:00.013+01:00

Ha estat un any de monotonia alimentària esperant el gran moment... El moment de treure el ventre de pena! El moment de...

"Operació Cachalote"
1er concurs d'engreixar-se per Nadal

Avui mateix els Almendrus ens pesarem per posar comptadors a zero, i no hi tornarem fins que siguem altra vegada a Calgary (quan us passarem informe del resultat). Ara necessitarem la vostra ajuda: famílies, ompliu les neveres! Amics, encarregueu taula... Que venim!!

No ens podeu fallar, ha estat un any molt i molt dur... I si no us ho creieu, mireu la mala cara que fem a les fotos del resum de l'any!

Una forta abraçada dels Tiets a Amèrica!!

El Blues de l'estudiant

2008-12-08T22:08:00.007+01:00

Que dura que és la vida, quan ets un estudiant
(Ooohhh!!) que dura que és la vida, quan ets un estudiant
mireu si és dura la vida
que em van enviar a Nova Orleans

Vaig xerrar 20 minuts, i ho vaig tenir tot fet
(Yeeaah!!) vaig xerrar 20 minuts, nena!! I ho vaig tenir tot fet,
i després dels 20 minuts,
ja vaig sortir al carrer!

Vaig anar a passejar,
a menjar ostres i gambes,
però després d'això
què més podia fer?

Vaig entrar a un bar, i la banda era genial
(Yeeeaahhh!) Vaig entrar a un bar, i la banda era genial
tan bona era la banda
que 3 o 4 birres varen saltar

Quan del bar vaig sortir, a un altre vaig entrar
(Oooohh!!) quan del bar vaig sortir, a un altre vaig entrar
i així anar fent "nar-hi nant"
fins que em vaig descomptar

Que dura que és la vida, quan ets un estudiant
que dura, dura que és la vida, nena, quan ets un estudiant!
mireu si és dura la vida
que em van enviar a Nova Orleans

Oooohh yeah!

Reflexions interiors

2008-12-03T00:21:00.007+01:00

Avui estava fent la maleta per marxar (on?... Ho descobrireu a la pròxima entrada del blog! Quina emoció eh!? Segur que no podreu dormir...), he obert el calaix dels calçotets, i m'he adonat que no n'hi havia de "cadanencs" (comprats a Canadà).
Si tenim en compte que fa més de dos anys que vivim a Calgary, això vol dir que com a mínim fa dos anys que no em compro uns calçotets nous! (Amb aquest nivellàs de deduccions, ara enteneu per què mi volen a cole, oi?)
Aleshores he pensat: "collons nanu, tela manela que faci dos anys i pico que no et compres uns calçotets nous!!".
Però després m'he adonat que aquest pensament era optimista, ja que dos anys és el "límit inferior" de l'estimació de l'edat dels meus calçotets, vaja, el mínim!! Amb gran afany científic (però amb la memòria d'un peix) he intentat recordar algun moment de la meva vida en que tingués uns altres calçotets... Però només m'han vingut records d'infantesa. La única cosa que em posa màxim a l'edat dels calçotets és la talla, i des de 2on de BUP (fa 12 anys!) que faig la mateixa.
En resum, he arribat a la conclusió que fa entre 2.5 i 12 anys que no em compro uns calçotets. I he pensat que "Déu ni dó", fins i tot si el número s'acosta a 2.5.
Per la vostra tranquil·litat us he de dir que el que SI que he fet durant aquest període ha estat rentar-los.

Un gran pas pel Tiet a Amèrica, la humanitat continua igual

2008-11-27T19:47:00.003+01:00

Aquesta setmana he acabat la primera versió de la Tesis!
Ara falten 1000 revisions, i canvis, i més revisions... I no defensaré fins passat Nadal. Però tot i així, lo de posar el "punt i final" a la redacció ha estat una experiència increïble!
El món continua igual que abans, però jo m'he tret un bon pes de sobre...

Una forta abraçada dels Tiets a Amèrica!!

L'espantaocells i la Garden Queen

2008-11-16T17:13:00.010+01:00

Teníem ganes que la decoració del nostre últim Halloween sigués decent... Vaja, l'objectiu era ser millors que els veïns.
Ens vam currar les carbasses com mai, arribant a uns nivells de profes- sionalitat impor- tants. Vam plantar un parell d'espan- taocells a l'entrada, i vam subornar als nens "atiborrant-los" a caramels... Però quan els demanàvem "quina casa té la decoració més terrorífica?" La resposta unànime era: "aquella d'allà darrera, que han posat moltes flors mortes a l'entrada, i sembla ben bé que siguin de veritat!!"
Els nens es referien al nostre pati de darrera, on la Gemma encara havia de treure els cadàvers de les flors d'aquesta temporada. Teníem l'enemic a casa...

Indoor Chipmunk

2008-10-26T19:40:00.003+01:00

Dissabte al matí, intent fallit de sortida amb bici (temporal de neu sorpresa), i havent complert amb els deures conjugals... Ens hem de moure!! Què fem!?

Doncs anar a fer una miqueta el Chipmunk al boulder de cole per preparar-nos pels EEUU, que el puta d'en Jesús ja fa 6c i ens passarà la mà per la cara!

Like a hurricane

2008-10-26T17:57:00.004+01:00

Vam anar a veure en Neil Young!
Ens va fer molta gràcia anar a veure una bella glòria de la música canadenca a Canadà... I per un dia que fan alguna cosa a Calgary, cal aprofitar-ho!
El públic era variat, però dominaven les canes dels que en el seu dia havien estat "hippies" i/o "rockerus", molts dels quals havien canviat les samarretes de colors i els porros per camises "pijes" i Blackberries... Una nova droga que és més addictiva, més estressant, i et fa menys feliç, però que en canvi és legal i socialment ben vista! Un panorama ben trist...
Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!

Jo per ser feliç vull un camió

2008-10-14T01:53:00.004+02:00

Ens hem comprat un Cargol!!
I aquest cap de setmana (acció de gràcies = cap de setmana llarg) li hem fet una bona estrenada... Aquest trastu és una canya!!
Deveu pensar que se'ns ha parat el cap, o que ens hem fotut 15 caraguillus... Per què volem una autocaravana si ja ens hem patejat les Rocalloses canadenques per tots costats?... Doncs per fer un viatge de 4 mesos per Estats Units... I si no us ho creieu, llegiu els missatges d'aquí sota per veure'n els "detalls".

Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!

P.S. Com sempre, podeu veure fotos del cap de setmana a l'àlbum

La "guindilla"

2008-10-13T18:49:00.005+02:00

Què es pot fer un diumenge a la tarda si neva i no tens tele? Doncs deixar anar la imaginació i fer plans de futur!
Així va començar la idea d'acabar la nostra experiència americana amb un viatge llarg pels Estats Units, i mica en mica (diumenge de neu rere diumenge de neu) va anar agafant forma: intentarem acabar les respectives feines a finals d'agost de 2009, a inicis de setembre carregarem el cargol i recorrerem els EEUU "coast to coast", i tornarem a casa (definitivament) el Nadal 2009-2010.

View Larger Map
A grans trets el tema serà: Anar a veure en Yogi a Yellowstone, escalar les parets de Yosemite (quin somni!!), cuidar-nos la psique a Sant Francisco, deixar-nos rescatar per les "vigilantes de la playa" de les costes de California, casar-nos a las Vegas vestits d'Elvis i Marylin Monroe (tranquiles mares, això és conya!), empotrar mans i peus a les fissures d'Indian Creek, travessar el sud tan ràpid com puguem (parant a fer un whisky a Dallas), escoltar jazz en directe als bars de New Orleans, llac Michigan a Chicago, visita obligatòria a "Ponxatoni", museus a Washington, pujar per Philadelphia i Boston, travessar altra cop a Canadà per visitar el Quebec, menjar bon formatge, i vendre'ns el cargol, i finalment agafar un tren cap a New York (New Yooooork!!), on ens trobarem amb la família de la Gemma per anar a patinar sobre gel al Roquefeller center, musicals a Broadway... I agafar un avió de tornada a casa!
Sabem el que esteu pensant, i teniu raó: no, no ens l'hem guanyat aquest viatge, perquè des de que som a Canadà que ens ho estem muntant molt bé... Però nois, no esperarem pas a tenir hipoteques, feines estables, o (pitjor encara) nens per engegar-ho tot i marxar durant 4 mesos. Ara tenim la oportunitat, doncs Carpe Diem!!
Falta gairebé un any per començar el viatge, i ja n'estem disfrutant a tope... No hi ha res com tenir un bon projecte on posar-hi il·lusions!
Una forta abraçada dels Tiets a Amèrica!

La família creix

2008-10-13T15:00:00.000+02:00

La família dels Tiets a Amèrica creix!
Ei, tots tranquils, no és que la Gemma porti bombo... sinó que en Jesús i la Laura s'han apuntat a fer el viatge a Estats Units!
La tàctica va funcionar a la perfecció: la Gemma i jo ens vam passar les vacances parlant del viatge a EEUU, i finalment van caure!
Ja ens hem comprat el cargol a mitges, o sigui que ja som oficialment socis... No hi ha marxa enrere!
Amics de fa anys, companys d'incomptables batalles a la muntanya i al bar... Aquest parell són un fitxatge de primera! Ja tenim ganes de viure el "gran hermano" dels 4 mesos compartint cargol amb ells...

Tardor multicolor

2008-09-30T04:17:00.004+02:00

Que guapa que és la tardor!
El bosc està preciós, i no hi ha ningú enlloc! L'únic problema de la tardor és que la segueix l'hivern... Un altre d'aquests freds hiverns canadencs que no s'acaben mai, i que conviden a hivernar igual que els óssos... Ufff! No hi pensem més i aprofitem per sortir del cau ara que encara no ha arribat! Carpe Diem!!

Una abraçada dels Tiets a Amèrica!

Quin conyàs!

2008-09-29T23:56:00.004+02:00

Si el futbol "normal" és avorrit, l'americà ja és l'òstia!
"Aprofitant" el cap de setmana que jo era un peix globus i no podíem sortir a muntanya, vam anar a veure un partit de futbol canadenc. En resum: un conyàs!
Per una hora de "moviment" dins el camp, van caldre 3 hores de xerrameca entre els jugadors (suposem que fer entendre la següent jugada a aquestes ments privilegiades porta la seva estona)... I el més fotut és que no hi havia res que ens alleugerís l'espera: no podíem anar a comprar "menjar-merda" perquè la meva boca no estava per festes, la mascota era lletja i no feia gràcia, i les Cheer Leaders estaven massa lluny com per veure si estaven bones!!
Lo més positiu és que, ara que ja hi hem anat una vegada, no caldrà que hi tornem mai més!

Una abraçada dels Tiets a Amèrica!

Ed Zeppelin

2008-09-19T18:53:00.004+02:00

Soc un peix glòbus!!
Així he quedat després de que em treguin els queixals del seny (jo soc el de la dreta).
Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!

P.S. Podeu veure algunes fotos de la nostra última sortida amb bici a l'album "Segon Round 2"

Enveja insana

2008-09-07T19:36:00.009+02:00

Què es pensava la Rínxols!? Que ella tindria una bici nova i jo no??? Doncs anava ben equivocada!!
Després de dies i dies de cops, trompades i tot tipus de "mals cuida- dus", vaig aconseguir xafar del tot la meva bici vella, fins al punt que sortia a compte comprar- ne una de nova!! oooéééé!!!
La Gemma no va poder aguantar la meva carona de xaiet degollat, i em va dir: "vols que comprem una bici com la meva per tu?". Amb la victòria a la butxaca, vaig aconseguir controlar la meva eufòria i posar cara de com si m'arrenquessin un queixal per respondre: "ja em sap greu ja... perquè val molts diners... però sembla que comprar-ne una de nova serà la millor opció".
A vegades la fi justifica els mitjans...

Xinu-Xanu

2008-09-07T19:11:00.003+02:00

L'Umpa Lumpa ha tornat cap a casa!
Després de dos anys treballant al laboratori, ahir vam portar a aquest petit homenet cap a l'aeroport, on començava el llarg camí cap a casa. Això ens va fer adonar de com passa el temps, i que si ell ja feia 2 anys que era aquí, nosaltres també!!
L'Umpa Lumpa és l'estereotip del "xinu": un home molt senzill, calladet i humil que ha passat per Calgary sense fer soroll... Però segur que el trobarem molt a faltar.
Bye-bye Umpa Lumpa! Que et vagi tot molt bé!

Una freaky entre dinosaures

2008-09-07T18:41:00.017+02:00

La Gemma treballa en envoltada d’enginyers “veteranus”, o sigui, amb molta experiència però ni idea de fer anar eines informà- tiques de planificació, disseny, i gestió de la informació.
Així doncs, la rutina que la Gemma segueix quan li assignen un nou projecte és:
1- Aprendre de l’experiència dels “dinosaures”
2- Entendre el que necessiten per fer la feina més fàcilment i millor
3- Currar-se aplicacions (bases de dades, macros i plantilles d’excel, planificacions amb project, o el que sigui) que facilitin l’execució dels projectes
4- Assegurar-se que el resultat final tingui menys pius que el mando de la tele (condició nessessaria perquè els avis no s’atavalin), i que els colorets dels menus i les lletres lliguin
5- Preparar un mini-manual sobre el nou sistema, fer un curset als “abueletes”, i respondre a les crisis dels primers dies que comencen amb el mític “Geeeeemma! No sé què he fet però se m’ha esborrat tot!!”
En resum, per un costat la Gemma està aprenent dels “abuele- tes” sobre disseny, organitza- ció, i planifica- ció de projectes de transmissió i distribució elèctrica. I per l’altre, a lo “Joan Palom”, s’està convertint en una freaky de la ofimàtica avançada.
Resultat: els avis flipen i ella aprèn cada dia. Tots contents!
I com que per “sort” de pals d’electricitat n’hi ha a tot arreu, ara tinc el "privilegi" de sentir una explicació personalitzada sobre el tema cada vegada que anem amb cotxe... Bé, ara que hi penso, és curiós que només em foti el rotllo quan sona una cançó d’en Pau Riba...

Del "dichu" a "l'echu" hi ha un bon "trechu"

2008-09-07T18:00:00.000+02:00

En teoria la meva recerca tractava d'estudiar el funcionament d’un nou sistema de ventilació (alta tecnologia) a partir de testos a l’edifici més eficient, confortable, i super-sostenible de tot l’oest de Canadà... Sona guai, oi!?
Però resulta que un bon dia arribo a l’edifici per començar a agafar dades, i veig que hi ha moltes, moltíssimes coses que no estan instal•lades o ajustades com toca, i que l’edifici super-sostenible (que cada dos per tres guanya un premi de sostenibilitat o surt a una revista com un model a seguir) és en realitat un super-trunyu per culpa d’un grapat de petits errors “tontos” de descoordinació.
Aleshores em vaig adonar de que el gran repte dels edificis sostenibles no és la tecnologia en sí, sinó que per tal que funcionin bé cal que arquitectes, enginyers i constructors treballem tots a una i ens coordinem bé... Però, ves per on, aquests tres sectors tradicionalment no ens entenem, passem els uns dels altres, i estem en competició permanent per veure qui és el més xulo i ben parit... I mentrestant, els que fem recerca estem tancats a un laboratori, on tot és meravellós i ens podem estar tot el dia trencant-nos el cap fent models i testos d’una precisió espaterrant, feliçment ignorant que la precisió en que estem estudiant no existeix al món real.
Així ha estat que la meva recerca ha canviat “una mica” el rumb, passant d’estudiar “com funciona la ventilació de l’edifici meravellós” a “com arreglar la ventilació perquè funcioni”, “què hem après d’aquesta experiència per evitar que la penya la continuï cagant”, i “què ha de canviar als certificats d'edificis sostenibles per evitar donar premis a super-trunyus”.
La veritat és que, un cop ressituat, trobo que el nou rumb és molt més interessant!

Vacances, vacances, vacances!!

2008-08-30T19:46:00.002+02:00

Quina il•lusió que fa tenir uns convidats tan especials per passar les vacances!!Família, grans amics, i l’únic individu que ha tingut els nassos de llegir-se tot el blog d’una tirada (des de les primeres entrades del 2005!!) per tal de coneixe'ns! Aquest grup ens ha fet guadir de les vacances tres cops:
El primer cop va ser ja fa uns mesos, quan “treballar” el “planning” (i fer ambientillu per correu electrònic) era un petit-gran oassis en les jornades laborals de tots, la llum al final del túnel, o la pastanaga per fer caminar el burru... com ho preferiu!
El segon cop va ser vivint les vacances, enmig d’un garbuix d’emocions ben especial.
Al començament tens una sensació estranya quan t’adones que (amb el temps que hem passat a Canadà) tots hem canviat una mica, i que la complicitat de l’abraçada del germà/amic no és tal i com la recordaves del temps en que ens vèiem gairebé cada dia. A això s’hi sumen els nervis perquè tot surti bé, i que (tot i inútils) van de bracet amb les il•lusions que has posat en el viatge... Resultat: una sensació estranya en la que t’enyores dels companys quan els tens al teu costat!... Ara entenc la cançó d’en Calamaro que diu “Buenosaires, yo te quiero desde lejos y desde cerca te extraño...”.
Però aquesta sensació dura menys que un whisky als dits de la Suelen, i amb quatre dies d’excursions, cavalls, barbacoes, i, sobretot, rialles, la complicitat torna a ser la de sempre, i aleshores comença la festa! Teníem unes expectatives molt altes de les vacances, i les varem superar per golejada!
I ara que estem ordenant les 50,000 fotos, estem gaudint per tercer cop de les vacances... I també amb un petit “garbuix de sabors”, on no hi ha un clar guanyador entre el dolç dels records de vacances i el salat dels tallets de llangonissa que ens acompanyen en la tasca... Sigui com sigui, un bon regust de boca!
Ha estat fantàstic tenir-vos amb nosaltres, perquè la companyia ho és tot! Una escalada no és igual sense l’abraçada al cim, la cervesa no té el mateix gust sense compartir-la amb els companys, i empaitar vaques a cavall no és tan divertit sense poder riure de com ho fan els altres...
Moltes gràcies companys!! Gràcies per venir, i per la il•lusió que heu posat en el viatge! Ja tenim ganes de ser Nadal per tornar-vos a veure!!
Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!!

M&M's

2008-08-22T03:22:00.011+02:00

Fa uns mesos la Gemma va rebre un correu electrònic de la seva cosina Marta dient que vindria a Canadà de vacances amb un seu “amic”, un tal Miquel...
Amics?? - va pensar la Gemma - què vol dir amb “amics”??
Els ulls oberts com taronges i les orelles dretes com les d’un llop buscant la seva presa van donar pas al somriure cínic de la Gemma. Un somriure cruel i tendre a la vegada, dolç però despietat... El “marujeo” estava servit, i la Gemma estava decidida a no deixar-ne escapar ni una gota!
Però contra tot pronòstic, va resultar que lo de "amics" anava en sèrio, de manera que, tot i els intents desespe- rats de la Gemma i la resta de "consell de lloques", el tema no va donar el suc que esperàvem! Així doncs, ens vam centrar en disfrutar de la visita d'un parell (que no parella) de jovenets: mentre la Gemma gaudia de bona companyia per anar a muntar (oblidant-se per uns dies del "sac de patates" que normalment l'acompanya), els altres teníem una nova víctima per les nostres sessions de Kiko Veneno i Albert Pla... Tots contents!
Gràcies nois per la visita, i una forta abraçada!

Ossu, ossu!!

2008-08-21T22:40:00.000+02:00

Hem vist l'ossu!!

La guerra continua

2008-08-20T21:15:00.015+02:00

A la tornada de les vacances ens va sorprendre una mala notícia: els metges han trobat un rebrot de càncer al meu pare.
Així doncs, sembla que amb la primera batalla no n’hi va haver prou per derrotar aquest collons de malaltia, i que ens hem de preparar per veure’ns les cares de nou.
Pares: des d’aquí us enviem molts i molts ànims! Esperem que això afecti al mínim la vostra felicitat, i que seguiu gaudint igual de néts, excursions i hort! Vinga, piles carregades, cap ben alt, i a tope!!!
... És una llàstima que per molta web-cam i correu electrònic que tinguem no us podem fer una bona abraçada... Hi ha coses que la tecnologia no pot substituir!

Canvi de papers

2008-07-25T15:13:00.002+02:00

Els canadencs tenen unes muntanyes molt maques, bestioles per tot arreu, la policia muntada, són els reis del Hockey i de la barbacoa... Però ni puta idea de què és una festa major popular!

Aquesta setmana sou vosaltres els que feu enveja, només de veure el programa ja ens ve set!

Molt bona festa major a tothom, i que visquin els Deixebles de St. Feliu!!
Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica
(que tot i ser a Amèrica, tenen el cap a casa)

P.S. El blog estarà tancat per vacances durant un parell de setmanes a partir de divendres... Si, ho heu llegit bé, VACANCES!! Després de tantes entrades al blog parlant-vos de feina i cole, a veure si d'aquí a uns dies us podem explicar coses de muntanyes i cavalls...

Amb l'aigua al coll

2008-07-21T06:21:00.003+02:00

Aquest cap de setmana hem anat a fer "xip-xap" amb els cavalls!! Quina passada la sensació de notar que el cavall no toca de peus a terra, i tu estàs flotant sobre seu!
Podeu veure més fotos a l'àlbum.

Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!!

Voltant més que el 28

2008-07-14T01:56:00.003+02:00

La Gemma feia molts dies que m'insistia:
- Vull anar als Bugaboos!!! Vull anar als Bugaboos!!!
- Bueeeenu pesada!!! Com que aquest diumenge és el teu aniversari, anirem a celebrar-ho als Bugaboos, què et sembla?
- Que bé, que bé!!! I que podré portar motxilla aquesta vegada?
- D'acord... Com que és el teu aniversari, et deixaré portar una motxilla beeeen grossa!
I així (més o menys...) va ser com vam acabar celebrant els 28 anys de la Gemma als Bugaboos. La Gemma va tenir "pastís" i regal d'aniversari, però el millor regal ja l'havíem rebut abans: una escalada alpina guapíssima, a un lloc fantàstic, en un dia immillorable... Quina canya!!
La Gemma està feta una màquina... Ja m'agradaria a mi està així quan tingui la seva edat!!
Podeu veure més fotos a l'àlbum,
Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica, i visca els caps de setmana!!

Estupendu!

2008-07-02T18:03:00.016+02:00

Només hi ha una paraula per definir el passat cap de setmana: "Estupendu!!"
Després de gairebé dos anys voltant per Canadà, per fi hem vist un Caribou (aquest bitxo amb banyes de la foto)! Havíem arribat a pensar que, en realitat, els caribous no existien, i que els senyals que hi ha a algunes carreteres de "no corris, que hi ha caribous" o de "si trobes un caribou no t'hi acostis, que és perillós" eren només una mentida per espantar als "guiris-fitipaldis"... Com quan la mare et diu "si no et portes bé vindrà l'home del sac", o quan els fatxes-intel·lectuals espanyols (més fatxes que intel.lectuals) diuen que "si a Catalunya parles amb castellà, els catalans et cremaran a la foguera de St. Joan, i ballaran una sardana al teu voltant mentre et rosteixes" (que més o menys és el que diu el "manifiesto por la lengua común").
Veure el Caribou va ser un moment màgic: estàvem quiets, bevent una mica d'aigua, i ell se'ns va acostar tranquil·la- ment. Varem respectar el seu espai, i els seus moviments, i des de la nostra perspectiva no feia gens de por... Ben al contrari, va ser un moment preciós! Suposem que als catalans ens passa una mica el mateix; que, gràcies a mentides com les que hi ha al manifest, no caiem gaire bé als espanyols... Amb lo feliços que seriem tots si, en lloc dir mentides, respectessin el nostre espai i no ens toquessin els collons!!
Perdoneu el rotllo, és filosofia barata que surt quan llegeixes certes coses al diari just després d'haver passat un cap de setmana estupendu... Un barbarisme que trobem simpàtic i ens agrada força utilitzar, i que demostra lo crítica que és la situació del castellà a casa nostra...
Vinga, passeu del text i mireu les fotos, que és lo que val la pena!

Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!

View Larger Map

Postes de sol i caps de setmana

2008-06-23T03:13:00.001+02:00

Després d'un hivern etern, i d'una primavera plujosa... Per fi ha arribat l'estiu!!
Caminadetes, escaladetes, sortides amb bici... Però, sobretot, postes de sol i caps de setmana.
Que dura que és la vida!

Podeu veure més fotos a l'àlbum,

Una forta abraçada dels Tiets a Amèrica!

Els Conillbrís han arribat!!

2008-06-23T02:36:00.006+02:00

Sóc un home de poca fe i, la veritat, mai m'havia pensat que els Conillbrís vinguessin a veure les flors de la Gemma... Però com podeu veure a la foto, anava ben equivocat!

Per ser-vos sincers, jo no m'esperava que siguessin tan peludets, ni que tinguéssin les orelles tan llargues (de fet, no m'esperava ni que tinguessin orelles!)... Però això dels animals mai ha estat lo meu, i si la Gemma em diu que aquesta bestiola de la foto és un Conillbrí, jo m'ho crec!

És estrany... Depen de com el miro, aquest Conillbrí té certa retirada als conills marrons que varen emmigrar a inicis d'hivern, els que voltaven per aquí just abans que vinguéssin els conills blancs... Deuen ser parents llunyans...

Una abraçada ben forta dels "Darwins" a Amèrica!

La Rínxols contraataca

2008-06-23T01:45:00.009+02:00

Des del dia que varem publicar el missatge de la Rínxols d'or, que hem hagut de sentir tot tipus de calúmnies que posaven en dubte la nostra valentia davant dels óssos.
És per això que hem canviat la bicicleta de la Gemma (amb el pot que tenia abans els óssos l'haurien atrapat ballant la conga) i hem tornat a l'aventura!
Amb el nou "vòlidu" de la Gemma ja no hi ha res que ens aturi. Els óssos fugen espuruguits en sentir el nostre ritme ferm i incansable, i el ressonar de les cançons de la Trinca que cantem tot pujant les inòspites pendents de les Rocalloses...

Amunt i Crits!!!
Podeu veure més fotos a l'àlbum.

Molt professional

2008-05-20T06:06:00.003+02:00

Fa dies que la Gemma només té una cosa al cap: "aquest any els Col·librís no se m'escaparan!!"
Amb els consells del nou llibre de jardinaria que li vaig regalar pel seu Sant, aquest any la Gemma s'ha professionalitzat, i ha plantat flors que atrauen col·librís just sota la menjadora. És més, hem posat la menjadora a un lloc estratègic de tal manera que la podem tenir controlada des de la cuina (ves a saber, potser l'any passat varen venir els col·librís i no ens en varem adonar!).

Creuem els dits perquè els col·librís arribin abans que les flors s'hagin mort... O sigui que val més que s'espavilin!!

Seguirem informant.
Una abraçada dels Tiets a Amèrica!

Un petit pas cap a la "Canadenquització"

2008-05-20T02:26:00.009+02:00

Per ser un canadenc de veritat has de tenir tres passions: el Hockey, el bricolatge, i la barbacoa. Nosaltres, amb esperit d'integració, ens hem currat una taula de picnic pel pati, matant així dos pardals d'un tret, i fent progressos amb el tema bricolatge i (posteriorment) barbacoa.
Vam serrar les fustes al ranxu, i acabar la construcció a casa nostra. Ara estem a la fase de "control de qualitat" (vermuts i sopars a la fresca), quina feinada!!
La tercera passió (el Hockey) necessita millorar: de moment, l'alegria més gran va ser el dia que varen eliminar l'equip de Calgary dels Play-offs, ja que des d'aquell moment el bar on que anem a fer la birrilla de tan en tan no està tan ple... No crec que això compti com a "passió pel Hockey", però bé, tot és començar!

Més fotos a l'àlbum, una abraçada dels Tiets a Amèrica!

La Rínxols d’or va amb bicicleta

2008-05-20T02:08:00.006+02:00

Hi havia una vegada, la Rínxols d’or i el seu novio varen anar a donar una volta amb bicicleta per les Rocalloses Canadenques.
Tot just sortir del cotxe, la Rínxols d’or (que des de la seva etapa com a Cow-girl estava feta un fenòmenu del rastreig) va veure unes petjadetes d’ós, i li va dir al seu novio:
- Quins neeervis! Has vist quantes petjades?
- Tranqui Rínxols, – va dir el novio, que no les tenia pas totes, però s’havia de fer el valent – que són petjades d’ós petit, i segur que no se’ns menjarà... A més, el bosc és molt obert, i si hi ha un ós segur que el veiem (i ell ens veu a nosaltres) des de molt lluny.
La Rínxols i el novio varen pujar a les bicis, i van anar tirant, amb el cul ben estret, i sense treure la vista del bosc.
Al cap de pocs quilometres, la Rínxols va tornar-se a quedar encantada mirant al terra, i li va dir al novio:
- Nanu, has vist quantes petjades que hi ha aquí? Ei, i aquestes no són tan petites, deuen ser de la Mare ós!!
De fet, hi devia haver hagut un “aplec de Mares ós”, perquè hi havia moooltes petjades a tot arreu!! Però com que el bosc seguia sent molt obert, la Rínxols i el novio varen seguir pedalant una estoneta més... Fins que, de nou, la Rínxols va baixar de la bici i va dir:
- Ei, aquestes petjades d’aquí són del Pare ós! Són enormes, es veuen les ungles de guais... I són molt fresques!!
La Rínxols i el seu novio van veure que a partir d’aquell punt el bosc ja no era tan obert i, amb els collons per corbata, van decidir que s’havia acabat la pedalada: “una retirada a temps és una victòria!”
Van tornar cap al cotxe i van conduir fins el poble més proper, on varen ser feliços menjant patates rosses i fent una birrilla.

La immensitat dels Icefields

2008-04-30T18:56:00.014+02:00

Vaig fer una sortida de 4 dies als Columbia Icefields amb en David (el meu jefe) i 3 col·leguilles seus. Una experiència increïble!
Els Icefields són el tros de gel i neu més gros que hi ha a North Amèrica, i quan dic gros vull dir moooolt gros! Quilòmetres i quilòmetres de travessa glaciar, muntanyes enormes que són llunyíssim. Sensació de immensitat, de ser una puça al mig de l'univers, de ser lluny de tot i de tothom, de caminar hores i hores amb els esquís i no haver avançat.
Ens vam quedar a pocs metres del "Mount Colum- bia" (un 3700, el més alt de la zona, que era el nostre principal objectiu), però vam fer el cim del "Snow Dome" (un 3500) en un dia assolellat com pocs, i vam tenir l'honor de pixar a l'únic lloc de North Amèrica on l'aigua va a parar a tres oceans diferents (Atlàntic, Pacífic i Àrtic).
Varen ser quatre dies de fred, de vent, de dormir sobre la neu, d'anar carregats com burros, i de tot de coses incòmodes que odiaríem si les haguéssim de fer per força. Però quatre dies carregats de sensacions intenses, i de moments màgics com el capvespre quan érem al segon campament (primera foto)... Coses que queden ben gravades a la memòria (fins i tot dels desmemoriats com jo!) i que no es paguen amb diners!
Vinga, tallo el rotllo, que aprofitareu més el temps mirant les fotos que he penjat a l'àlbum!

View Larger Map
Una forta abraçada!

Sant Jordi contra el fred

2008-04-30T18:06:00.008+02:00

Les tradicions no es poden perdre!
Tot i la neu i el fred, a Calgary varem celebrar la diada de Sant Jordi. La Gemma em va regalar una guia d'escalades i un conte (20 pàgines amb dibuixos) de la Tortuga Franklin... I és que resulta que encara no m'he llegit el llibre que em va regalar l'any passat (ja se sap, falta de temps... i altres excuses que podria trobar), i la noia té bona memòria (i una mica mala llet).
Per la meva banda, vaig persuadir la florista perquè em fes un embolcall "super-snow-wind-proof" que protegís les roses contra els elements... I evitar arribar a casa amb tres tiges enlloc de tres roses. Resultat: les roses van arribar senceres, però com podeu veure, la primera impressió podria haver estat millor... No es pot tenir tot en aquesta vida!
Una abraçada dels Tiets a Amèrica!

S'ha acabat el bròquil!

2008-04-30T02:56:00.009+02:00

He acabat el cole!!
Buenu, no ens passem, el que he acabat són les assignatures... Les últimes de tota la meva vida!!
Ha arribat un dels moments més dolços en la vida d'un estudiant: l'hora d'endre- çar els apunts. Aquella barreja de satisfacció i orgull en veure que són molt gruixuts, i que has tingut prou paciència per llegir-los tots. Els poses ben posadets i els fas una portada ben maca, te'ls mires, els suspeses, perds tot el dia fullejant-los (sense llegir res, només mirant els dibuixets), i els endreces a un lloc accessible per si algun dissabte sents la necessitat infrenable de tornar-los a llegir (tot i que saps que és més probable que et caigui un meteorit al cap que no que tornis a obrir els apunts). Et fas un parell de copets a l'esquena, i la cerveseta que et fots té millor gust que mai.
El temps no ens ha acompanyat. Després de setmanes (mesos!) de clausura, el primer cap de setmana lliure ha estat nevant i a -10ºC. Sense poder sortir, hem dedicat el cap de setmana a la vida conjugal: quedar-nos a casa, mirar alguna peli romanticona-xunga (de les que no cal pensar), fer el "cusó", i parlar hores i hores sense que la feina de cap dels dos sigui el tema de conversa... Sembla mentida la quantitat de coses de les que pots parlar quan no penses amb la feina! Vaja, un cap de setmana com si siguéssim noviets-tontos de 16 anys. De tan en tan cal fer un "reset", i dedicar una mica de temps a "cuidar la màquina"!

On és la primavera?

2008-04-10T17:51:00.002+02:00

Ahir tornava de cole amb bici i el forro obert, i mireu la que està caient avui!Un pam amb dues hores, i va fent! Jo soc a casa estudiant, i veient com està el pati passo d'anar-hi a cole. Però la Gemma no pot treballar a casa... Si segueix així l'hauré d'anar a buscar amb trineu.
Quan ja ens pensàvem que la primavera havia arribat, vinga, nevada al canto, i tornem-hi que no ha estat res! Si seguim així, aquest any haurem de cavar un forat a la neu per plantar les floretes de la Gemma...

La nostra família a Canadà

2008-03-25T03:38:00.004+01:00

Hem anat a passar el cap de setmana de Pasqua al ranxu!
Hem passat tres dies fantàstics al ranxu, disfrutant del paisatge nevat (com canvia tot amb la neu!), i de muntar durant una tarda assolellada d'hivern. Però el més important ha estat retrobar-nos amb en Siebe i l'Ingrid, que no els veiem des de la nostra expedició a muntar a les muntanyes (segur que recordeu les fotos de "Cowboys", són les més guapes i autèntiques que hem penjat en aquest bloc). Tornar al ranxu és com anar a veure la nostra família canadenca. Quan ets lluny de casa durant una temporada llarga, agraeixes molt que algú t'estigui esperant amb il·lusió, que es preocupi per tu, i que s'alegri de veritat quan el vas a veure. En Siebe i l'Ingrid són lo més semblant a una família que tenim a Canadà, i mai els agrairem prou tot el que fan per nosaltres.
Llàstima que tot lo bo s'acaba, i diumenge varem haver de tornar cap a Calgary, on ens esperava una bona muntanya de feina... Això si que serà una setmana santa!

Una abraçada dels Tiets a Amèrica!

Pa a qui no té dents

2008-03-24T04:01:00.003+01:00

El món està molt mal repartit: nosaltres que som uns estevets del gel, varem tenir l'oportunitat d'anar a un autèntic palau... Que, per ser francs, ens va superar per golejada!
A aquest mur de gel, només hi havia dues vies en les que em veia en cor de pujar, i una d'elles (la més guapa, val a dir) va estar ocupada tot el dia per una altra cordada. Així doncs, ens varem passar el dia jugant a la cascada "dels nens" (dreta però mooolt curta), pujant-la per totes les variants possibles fins quedar destrossats.
A veure si el pròxim dia que hi anem l'altra no està ocupada!
Més fotos a l'àlbum!

Go Flames go!!

2008-03-02T18:05:00.008+01:00

Hem anat a veure un partit de Hockey!
Els jefes de la Gemma li varen regalar dues entrades (poca conya, 90$ cada una!) per anar a veure els Flames, l'equip local. Som-hi!!
La primera part ens la varem passar buscant on era el "puck" (la pilota) i el tiu que venia les birrilles i el menjar guarru.
La segona part la varem passar intentant entendre les normes del joc, i flipant de com els tius es barallaven a cops de puny, i aquí no passa res!
La tercera part, ja com tots uns experts, la varem passar cridant "àrbit burru!"... Fins que de cop tothom es va aixecar i va marxar cap a casa. Aleshores varem deduir que no hi havia quarta part... El nostre ego va baixar substancialment...
Allargant una mica la crònica, la nit i matinada ens les varem passar tirant-nos uns pets xunguíssims per culpa de tan menjar guarru, quina pudor que feia el quarto!!
Ah, per cert, els Flames varen perdre per un ajustat 2 a 3. Ara toca concentrar-se en el pròxim partit...
La veritat és que va ser moooolt guai això d'anar a veure el Hockey! Podeu veure algunes fotos a l'àlbum.

Una forta abraçada dels Tiets a Amèrica!!

El paradís

2008-02-25T00:00:00.012+01:00

Això és el paradís!
Després de 3 setmanes en que la feina no ens havia deixat sortir de casa (només amb l'excepció d'anar a veure la marmota), va arribar la llum al final del túnel: un cap de setmana de 3 dies, sense feina, i amb bon temps!!
La Gemma va estrenar l'equip d'esquí de muntanya amb una excursió brutal al costat de Lake Louise... Quina canya això d'obrir traça i esquiar totalment sols a quatre passes d'un dels llocs més turístics del món!
L'endemà varem canviar els esquís pels piolets; una cascada de 55 metres amb reunions muntades ens estava esperant!! Quant gel, quina passada!!!
Però no hi ha res de gratis en aquesta vida. La Gemma tenia la seva venjança ben planejada: una tarda sencera a l'IKEA!
Des d'abans d'entrar que ella sabia perfecta- ment quin model d'estante- ria volia... Però és clar, varem haver de passar per TOOOTES les seccions per això tan guai "d'agafar idees"... I sense fer la cervesa, que la única cosa que ens varem saltar va ser el bar!!
La veritat sigui dita, si que vaig agafar una idea de la visita a l'IKEA: si la Gemma no s'ho hagués passat bé esquiant i escalant, enlloc de l'IKEA hauríem anat a comprar roba! Bon senyal!
Podeu veure més fotos a l'àlbum.
Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!!

Complint promeses

2008-02-24T23:24:00.010+01:00

Tal i com us varem prometre l'any passat a aquest mateix blog, hem anat a Balzac (un poblet de mala mort al costat de Calgary) a celebrar el dia de la Marmota!!
Però la veritat és que ens decebut una mica
La marmota Billy no era de veritat, sinó que va resultar ser un tiu disfressat, quin ultratge!!! I tampoc hi havia cap home del temps retransmetent l'esdeveniment en directe...
Això sí, un ambien- tillu de poble de guais, amb la banda local que tocava versions de cançons rock i country... Tremendu!!
A veure si un altre any fem un cop de cap i anem a Punksatony a veure en Phil (la marmota lider d'audiència)... Potser de passada (i si ens sobra temps) podríem visitar Nova York. Diuen que és una ciutat cosmopolita i interessant... però no tenen marmota!!
Podeu veure més fotos a l'àlbum.

Per fi!!

2008-02-24T23:13:00.002+01:00

Primer ens varem carregar el transformador petit, després ens varen enviar un que no tocava, i ara, PER FI, hem pogut començar a munyir la cafetera. Ja era hora!!!

Feels like -48

2008-02-22T22:09:00.006+01:00

Et lleves al matí. En Crilin s'ha llevat abans per fer meditació i ha engegat la calefacció, és estrany, no l'engega mai per meditar... comences a sospitar. Esmorzes. Vas al rebedor a buscar la jaqueta per marxar, i notes que està glaçada... les sospites es confirmen: avui fot un fred de collons.
Surts al carrer, i amb el temps de fer una passa la temperatura ambient baixa 50ºC. L'aire és molt fred i sec, els pulmons no s'hi acostumen fàcilment, i estossegues uns quants cops. El terra està tan glaçat que t'hi pots emmirallar. Vas "patinant" cap a l'estació de tramvia. Pel camí se t'han anat glaçant els mocs de sobre el nas (a dintre el nas, entre sella i sella), i això et fa venir mal de cap. T'adones que no t'havies eixugat prou bé els cabells, i que ara els tens més encartronats que la mare dels Simpson. Arribes a l'estació, i no pots timbrar el tiquet perquè la màquina està congelada i no funciona. El tren va amb retard per problemes mecànics (causats pel fred, és clar!), i mentre l'esperes notes que les cames se't congelen molt ràpidament (de cos vas bé perquè portes l'anorach de Teletubby), i que amb el fred se't contrau la bufeta i t'estàs pixant. El vent fa que la sensació de fred sigui més intensa. Finalment, el tren arriba i hi puges. Primera etapa superada!
Baixes del tren que encara no t'has recuperat, però aquesta vegada pots caminar a tota llet fins a la feina/cole sense haver-te d'esperar. Entres, i de nou saltes 50ºC només de travessar la porta. Vas al lavabo més pròxim (recordeu lo de la bufeta!), i, en el cas dels nois, se t'ha encongit tant la cigala que per trobar-la sembla que juguis a "buscar en Wally".
Amb l'alegria d'haver superat el viatge (i d'haver-te trobat la cigala) engegues l'ordinador, i veus que la previsió del temps per l'hora de tornar a casa encara pinta pitjor. Quins nervis!!

L'edat de gel

2008-01-20T23:23:00.000+01:00

Comença el festival!!
El cap de setmana passat varem estrenar-nos en el meravellós món de l'escalada en gel!
I és que nois, això que faci tan fred a Canadà té els seus avantatges, i hem d'aprofitar aquestes oportunitats abans no tornem a la (cada vegada més) càlida Catalunya!
En Mike (un company de cole), la Gemma i jo varem anar a Canmore (el poble d'en Chiquito de la Calzada... quina gràààcia!!) a fer les primeres mini-cascades de la temporada, i així agafar-hi una mica l'aire. No és que us vulguem fer enveja... però no ens podem estar de dir: QUIN GEL MÉS BO!! Això és el paradís, i ho tenim al costat de casa!!!
Va ser el primer contacte de la Gemma amb el gel (sense comptar el gel que es posa a les copitxueles), i el balanç va ser molt positiu: s'ho va passar de conya i ho va fer molt bé!... Tot i el mal als braços de l'endemà!
Podeu veure més fotos a l'àlbum "Segon Round".

Una forta abraçada dels Tiets a Amèrica!

Puff

2008-01-20T21:54:00.000+01:00

Puff NO és un drac màgic, sinó el que va fer el nostre transformador quan varem enxufar la cafetera nova (una de les incorporacions del Nadal).
A Canadà anem a 110V enlloc de 220V, per tant, varem connectar la cafetera a un transformador. Però varem ser tant putes (estem parlant de 2 enginyers altament qualificats) que no varem mirar la capacitat del transformador... I va fer un "pedo como una bellota" (que diu la Trinca), ja que el transformador era 40W i la cafetera xupa 1260W, 30 vegades més.
Ara estem esperant que ens arribi un transformador prou potent que hem comprat per internet (ve de Chicago)... Mentrestant, haurem de continuar bevent aigua de mitjons, amb l'agreujant que ara ens la bevem a davant d'una cafetera Nespresso... Que cruel que es la vida a vegades...
Els danys col·laterals també són remarcables: sense transformador no podem carregar el mòbil català ni enxufar la segadora (màquina de depilar) de la Gemma. "Peluts i incomunicats", tornem a les cavernes...

Quins pebrots!!

2008-01-20T20:35:00.000+01:00

La verdura a Canadà (o com a mínim a Calgary) no té gens de gust, vaja, podríem dir que és una merda. És per això que des de que la Gemma treballa anem a comprar-la a un mercat de "productes naturals-biologics-locals-super-bio-guais", ja que acostuma a tenir força més gust.
En general, aquests productes tan bio-guais acostumen a ser més cars que els del supermercat, però l'altre dia va ser excepcional: ens varen cobrar 7.50 dollars per un pebrot!! Ei, que això són gairebé 1000 peles!!!!
1000 Peles per un pebrot!! Amb aquest preu com a mínim hauria de ser un pebrot amb estudis universitaris, tenir reproductor MP3, saber tocar la guitarra, o explicar xistes de l'Eugenio... Però no, es tracta d'un pebrot normal i corrent!
Que dur que és això de ser un Bio-piju...

Segon Round

2008-01-20T20:13:00.000+01:00

Molt bones a tots/es, i benvinguts/des a la segona temporada de Els Tiets (en plural) a Amèrica: el segon "round" de vida en parella! Una temporada que comença marcada per les novetats que ha portat la visita Nadalenca d'enguany:
En primer lloc, el fet de descobrir que hi ha molta més gent del que ens pensàvem que llegeix aquesta xorrada de bloc!! Crèiem que éreu 4 matats, però resulta que en sou molts més! No sabem si és que teniu molta més paciència, o moltes menys ganes de treballar del que ens pensàvem (i qualsevol excusa és bona per perdre una mica el temps quan sou a la feina...). Sigui com sigui, moltes gràcies pel seguiment!
En segon lloc, els generosos regals del tió i els reis que de ben segur ens milloraran la qualitat de vida. Moltes gràcies!!
Finalment (tot i que soni molt cursi, és veritat), el que valorem més d'aquest Nadal són els records dels moments fantàstics que hem passat amb tots vosaltres. És una passada tornar al cap d'un any i veure que família i amics hi seguiu sent, que podem comptar amb vosaltres, i que ens rebeu amb la mateixa il·lusió que tenim nosaltres... MOLTES GRÀCIES PER SER-HI!! Tot i que "per culpa" d'això ens fem un fart de plorar quan tornem cap a Calgary, estem molt contents que sigui així.

Buenu, cursilades a part: SIGUEU MOLT BENVINGUTS/DES A LA NOVA TEMPORADA! De la qual podreu veure les fotos a l'àlbum "Segon Round".

Una forta abraçada dels Tiets a Amèrica!

La vida passa!

2007-12-16T21:07:00.000+01:00

Ja ho diu la dita: “Per Nadal, les ovelles canadenques abandonen les hamburgueses, i van a afartar-se de teca al seu corral”. Si nois, la vida passa, i ja ha arribat l’hora que els Almendrus tornin a casa, per primera vegada, amb oferta 2x1!
Final de temporada... És hora de fer el nostre petit “resum de l’any”:

L’hivern va tenir un gust agredolç, entre la il•lusió de començar l’aventura canadenca plegats i els moments menys bons en que la Gemma buscava feina i jo no atrapava la de cole. Però amb la primavera van arribar grans novetats: feina per la Gemma, cotxe (millor encara, furgo!!), canvi de casa, sortides a les muntanyes i floretes!! (varem dir als colibrís que vinguessin l’any que ve... sinó no sabríem què escriure la temporada vinent!). Així, la primavera va ser el tret de sortida per un estiu preciós de descoberta de les Rocoses, en la que ens han acompanyat alguns familiars i amics, sortint cada cap de setmana, brutal! A la tardor varem veure les dues cares de la “cultura Cowboy”, primer gaudint d’una expedició brutal a un lloc super remot, però després pringant quan intentàvem explorar la cultura més a fons... Rotllo la “noia de porcellana” d’en Pau Riba: maca de fora, però sense contingut. I ara que arriba l’hivern, a preparar-nos per la nostra primera temporada d’esquí sobre la millor neu del món... De la que us passarem tots els detalls a la pròxima temporada de... ELS TIETS A AMÈRICA.

Una abraçada ben forta, i fins molt aviat!

Dos esquimals perduts en el desert

2007-12-16T15:00:00.000+01:00

Decidits a aprofitar l'últim cap de setmana abans de Nadal per anar a esquiar, el dissabte ens varem dirigir a una zona propera a Calgary on havíem vist al butlletí que no hi havia risc d'allaus.
Tot just arribant ens varem adonar del per què d'un risc d'allaus tant baix: el vent s'havia endut tota la neu, i si no hi ha neu, no hi ha allaus! Per acabar d'ajudar, feia un dia lleig i tapat... Vaja, que el pronòstic indicava un fracàs rotund.
Però sorpresa! De cop veiem 4 tarats que estaven pescant al mig del llac! I després també ens trobem uns "muchers" que preparaven els gossos i els trineus per anar a donar una volta per sobre el llac... Nosaltres estàvem flipant!
Ens varem posar els esquís, i varem anar a veure'ls de prop.
Lo dels trineus pintava molt guai, però els pesca- dors... No ho entenem pas: amb el fred que feia, i els tius s'estaven palplantats tot el dia aguantant la canya al costat d'un forat que havien fet al llac, i apa, esperar que piquin i paciència! Una d'ells tenia la cara tant freda que no podia ni parlar bé, i encara va tenir la moral de dir-nos "és molt divertit això de pescar al gel", i al cap d'uns segons va afegir, "quan piquen, és clar..."
El que pintava un dia de pena per poca neu i mal temps, es va convertir en una experièn- cia molt interessant voltant entre esquimals. Ja passa a vegades, que quan menys t'ho esperes et trobes amb coses increïbles... I poder aprofitar aquestes ocasions és genial!

Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica

7 a -27

2007-12-04T00:40:00.000+01:00

Per tal d’iniciar-nos en el meravellós món de l’esquí de muntanya a Canadà, ens varem apuntar a un curset de prevenció d’allaus... Amb la fortuna que el dia de les pràctiques va ser el més fred del que portem d’hivern, i ens varem passar 7 hores a -27ºC... QUIN FRED!
Ara tots dos tenim anorach de Teletubby, i de cos varem anar prou bé (sobretot la Gemma, que ens va tocar un monitor ben guapo i aixo sempre ajuda!)... però les mans i els peus varen pringar de guais!

Una tubby-abraçada!

No demanis peres a l'ohm

2007-11-26T01:46:00.000+01:00

Finals de tardor a Canadà: massa fred per escalar i caminar, però sense prou neu com per esquiar… Quin rotllo!!!
Hem intentat aprofitar aquests dies per descobrir la oferta cultural local, tot un repte!!
La setmana passada varem anar a veure l’únic museu amb una mica de cara i ulls que hi ha a la zona (a 2h amb cotxe de Calgary), segons sembla, el museu de dinosaures més gran del món (com a mínim!!).
La veritat és que aquest museu estava molt bé, amb moltíssims esquelets reals de dinosaures (flipes amb lo grossos que eren!), i molt ben explicat... Tot hauria estat la mar d’enriqui- dor cultural- ment si no hagués estat perquè el poble del costat tenia els carrers plens de dinosaures cutres i mal pintats, i enlloc de restaurants hi havia “dino-burguers” i “jurassic-cafes”, amb les decoracions més horroroses que us pugueu imaginar...
Aquesta setmana encara ha estat pitjor: hem anat a un parc a Calgary en que representa que hi ha cases tal i com eren quan es va fundar la ciutat. Molta gent ens n’havia parlat bé d’aquest lloc, i teníem forces esperances... Però com més altes les expectatives, de més amunt cauen! Ens vam trobar al mig d’un decorat mal fet del Far West, amb poquís- sima gràcia, on titllaven de “història” a coses de fa dues generacions... El decorat dels pastorets més cutres de Catalunya dóna 10 voltes a aquest lloc.
Els canadencs són molt bona gent, però nois, no es poden demanar peres a l’ohm... Ja estem desitjant que nevi per tornar a sortir de la ciutat!!

Una abraçada dels Tiets a Amèrica!

Els conills es tornen blancs!!

2007-11-26T01:30:00.000+01:00

Fa mesos que la Gemma i jo estem mantenint una guerra dialèctica d’alt nivell intel•lectual: ella diu que els conills de Calgary es tornen blancs quan arriba l’hivern (tal i com li havia dit la Berenice), i jo no m’ho crec.
M’he passat tota la tardor enfotent-me de la Gemma cada cop que veiem un conill, ja que sempre els veiem de color gris, però últimament la truita s’està girant perillosament... Tots els conills que veiem són blancs!!!
És clar que com a bon enginyer cap quadrat i capullo, no puc pas reconèixer que m’he equivocat!... Ja estic desenvolupant la teoria dels “conills migratoris”, segons la qual els conills blancs i els grisos s’intercanvien els caus a la tardor i la primavera, de manera que els conills grisos tornaran després de l’hivern... Ara només em falta inventar-me a on tenen l’altre cau...

Una abraçada!!

Vigilant la competència

2007-11-26T01:22:00.001+01:00

Fa cosa d’un mes va ser el festival de cinema de muntanya de Banff (número 1, per davant de Torelló), i varem anar-lo a veure per estudiar què tal ho fa la competència. Aquí us passem l’informe comparatiu:
Pelis: Les mateixes...
Espais: Teníem coll avall que l’auditori de Banff seria més còmode que el Cirvianum, però increïblement, no va ser així!! A part d’això, a Banff hi ha més espais on fan activitats paral•leles a la projecció de pelis, però tampoc són per tirar coets.
Preu: Si us penseu que Torelló és car, Banff ho és el doble!! Els tiquets són per dia sencer (de 9h a 17h!), però et foten una clavada de guais, i no hi ha absolutament res gràtis! Tot i això, com a mínim no són tan mal parits com a Torelló, que venen més entrades que seients té el teatre!
Acomodadors: els de Banff tenen els lots més macus que els escoltes de Torelló.
Traducció: a Banff no n’hi ha... clar, això els ho posa més fàcil...
Presentació: per mooooolt bé que ho facin a Banff, segur que no ho fan ni la meitat de bé que la Nati Adell, que a part de fer-ho molt bé, està guapíssima!!!
Públic: També hi ha capullus que es posen anorach de plumes per anar al cinema de muntanya, però aquí fa una mica més de fred, i tenen excusa...

En resum: és força el mateix, probablement la diferència més notòria és que a Banff es potencia molt el que en diuen “inspiring stories”: que les pelis tinguin “moraleja” del rotllo “si t’esforces molt en alguna cosa, segur que ho aconseguiràs”, i en base a això, presenten cada pel•lícula com si es tractés d’un acte heroic. Per exemple, del que jo en diria “un matat que es dedica a donar voltaretes a un llac amb una piragua”, ells en diuen “un home que ha dedicat tota la seva vida a la seva passió per ser el millor en la seva especialitat”, i entrevistarien 4 col•leguilles del matat en qüestió que diguin que “el món gira gràcies homes que donen voltaretes amb piragua”... Els yankies són així!

Una abraçada!

A manca de panallets, atacarem els carmelus

2007-11-05T05:34:00.000+01:00

La setmana passada va ser la Castanyada... Però cal fer "cada cosa al seu lloc", i tal i com ens fa ràbia la gent que celebra Halloween a Catalunya, nosaltres no farem la Castanyada mentre siguem aquí.
Ens vam currar un parell de carabasses, i varem comparar caramels pels nens... Buenu, o com a mínim aquesta va ser l'excusa... No sé com va anar, però tot i que van venir molts nens, ens va sobrar una muntanya de caramels... I ves per on, eren dels que més ens agradaven!!! Coses de la màgia de Halloween...
A l'àlbum podeu veure les nostres disfresses de última hora i les fotos del curs "fer una carabassa és fàcil - tu també ho pots fer!".

Una abraçada dels Tiets a Amèrica!

Garrí, el sucio

2007-10-20T03:04:00.000+02:00

Família, això és el Far West!
La setmana passada en Siebe (l'ex-jefe de la Gemma, el del ranxo) i quatre col·leguilles van anar de vacances "a muntar a les muntanyes", i ens van convidar per estar amb ells durant el cap de setmana.
Va ser com entrar a una Peli de l'Oeste: prats inacaba- bles, munta- nyes per descobrir, i un campament amb autèntics Cowboys... Ei, aquests tius són exactament igual que a les pelis: van sols, bruts, amb barret i escopeta, són homes durs, només beuen whisky, i no s'entén absolutament res del que diuen (cosa que va a pitjor a mesura que es foten el whisky!).
En Tom és una autèntica llegenda a les munta- nyes, en Siebe ens n'havia explicat 200 batalletes sobre ell (o millor dit, dues batalletes explicades 100 vegades), i finalment el varem poder conèixer en persona... Tot un personatge!
Aquest tiu (a qui tothom ha vist sempre amb la mateixa roba posada), es dedicava a caçar cavalls salvatges i altres animals (óssos, elks, cérvols... Vius, en principi) per les pelis de Walt Disney. Mentre parlava amb altres companys Cowboys, vam sentir com comentava que s'havia carregat 75 óssos, no sabem si això ha estat al llarg de la seva vida, durant els últims 10 anys, o durant els últims 10 dies... Sigui com sigui, després d'això, ens va fer vergonya explicar-li que nosaltres en vam atropellar un, i quedar com uns estevets...
Muntar a cavall a un lloc remot i preciós, esmorzars Cowboy (ous amb bacon), rentar-se al riu glaçat, foc de camp, cafè de Cowboy, copitxueles de Cowboy... Semblava Brokeback Mountain... Menys per una cosa...
Podeu veure les imatges a l'àlbum "ai que te la Fotos".

Una abraçada dels Tiets a Amèrica!!

Las bicicletas son para el verano

2007-09-30T22:34:00.000+02:00

Aquest cap de setmana vam anar a donar un vol amb bici, volíem aprofitar per veure els fantàstics colors que tenen els arbres a la tardor... Però sorpresa! La nit anterior havia nevat, i al verd, groc i taronja dels arbres s'hi va sumar el blanc de la neu... Quina passada! Que macu que està el bosc!!

Podeu veure un grapat de fotos al nostre àlbum "Ai, que te la Fotos" (que estrenem avui!), i el mini-video aquí sota.

Una abraçada!

Naturalesa morta

2007-09-30T02:55:00.000+02:00

La tardor arriba amb totes les conseqüències... Mireu com estan les floretes de la Gemma!

Una abraçada dels Tiets a Amèrica

Una muntanya com un Temple

2007-09-14T19:52:00.000+02:00

En David, el meu jefe, m'envia un correu electrònic telegràfic (com de costum): "passa per la meva oficina quan puguis, vull parlar amb tu d'un parell de temes importants", "OK, cap problema" el contesto, amb uns nervis importants...
Arribo a l'oficina, i en David em demana informació del projecte de l'edifici. Ens passem més de mitja hora per satisfer les seves principals curiositats tècniques (el tiu és un màquina, i jo vaig de cul per seguir els seus raonaments i contestar-li preguntes).
Sobtada- ment, la seva cara canvia:
Dav: Tinc una proposta per tu...
Ed: Digues...
Dav: Oi que a tu t'agrada la muntanya? (El calendari de Desnivel que tinc penjat a l'oficina em delata)
Ed: Yesssss
Dav: Tens experiència a muntanyes altes?
Ed: Home, una mica...
Dav: L'altre dia vaig anar d'excursió amb la família, m'ho vaig passar de collons, però vaig recordar els meus moments dolços de joventut (excursions llargues, una mica d'escalada...), i ara tinc un mono del 15 per fer alguna cosa una mica grossa. Què et semblaria anar a pujar el Mount Temple? Podríem dir-ho a un parell més del departament, però que quedi en "petit comité" i així podrem anar a saco...
Ed: A bodes em convides, Auidò!!
Traiem agendes, i fins i tot en això ens posem d'acord a la perfecció!
El dia de l'expedició al Temple la Gemma tenia plans amb l'Eli, i jo ja havia decidit no anar amb elles per deixar-los una mica de temps per estar soles i tenir "converses de dones": després de 9 mesos vivint amb mi i en Krilin, la Gemma necessitava parlar amb algú que tingués uns mínims d'intuïció, algú que compartís el punt de vista femení,
capaç d'entendre la situació d'una noia que s'està convertint en dona, que és massa gran per parlar dels tius que surten al Super-Pop, però massa jova per parlar de família i nens... Aquests misteris de la naturalesa femenina que són tant difícils d'entendre per un tiu... Buff, segur que molts enteneu el que vull dir!
Conclusió: la Gemma i l'Eli van passar el cap de setmana anant a Jasper rotllo "Thelma & Louise", i jo me'n vaig anar amb en David i 2 més del departament a pujar el Mt. Temple. Tots contents!!
L'excursió va ser una canya, tècnicament molt fàcil, però llarga (1700m de desnivell), i amb unes vistes brutals, ja que és la muntanya més alta de la regió (3553m). Varem disfrutar com nens petits...

Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!

Quin mal al cul!

2007-09-14T19:45:00.000+02:00

Després d'atropellar a l'ós (veieu el missatge anterior: "Una vez maté un perro, y me llamaron mataperros") vam arribar al ranxu per passar-hi un cap de setmana de 3 dies.
Feia molt temps que no hi pujàvem, i la Gemma portava una motivada del 15, sobretot tenint en compte que aquesta vegada venia l'Eli, i tindria algú amb qui muntar "amb serio".
Jo també en tenia moltes ganes, durant l'estiu la Gemma havia escalat i caminat com una campiona, i ara em tocava correspondre a mi una mica! (A part, el seu ex-jefe fa les millors barbacoes del món...)
Però nois, no sabia pas on em ficava: durant els tres dies només varem baixar del cavall per pujar a una canoa (amb un seient gairebé tan incòmode com la sella)... Fins i tot vam anar a muntar a la nit! Quin mal al cul!!!
Balanç del cap de setmana:
Punts negatius: em feia tan mal el cul que vaig caminar com una cantant de Gospel durant tota la setmana.
Punts positius: ens ho vam passar molt bé tots plegats, i vaig convèncer a l'Eli perquè acompanyés a la Gemma a comprar roba!! Això si que va ser un triumfassu!!

Una abraçada!

Una vez maté un perro, y me llamaron Mataperros

2007-09-14T18:16:00.000+02:00

Doncs nosaltres ens vam carregar un ós!! Si nois, com ho llegiu!!
Però abans que ens denuncieu a la protectora d'animals, deixeu-nos explicar la batalleta.
Era una nit negra, conduíem en una carretera negra camí del ranxo ("in the middle of nowhere" que diuen aquí), i plovia. L'ós, evidentment, també era negre... Vaja, que no vaig veure'l fins que el teníem a un pam... QUINS NEERVIS!! Inevitablement, li vam fotre una trompada de guais.
Anàvem molt a poc a poc amb el cotxe (sempre vigilem a les carreteres on hi pot haver bestioles de les grosses), i vaig frenar a tope. A nosaltres no ens va passar res, i el cotxe només hi va quedar un foradet al para-xocs... Però l'ós (que era petitot) no en va sortir tan ben parat: va quedar estès al mig de la carretera, encara respirava, però es veia fet pols.
Vosaltres sabeu què s'ha de fer quan t'has carregat un ós, i està al mig de la carretera? Doncs nosaltres tampoc! No el podíem pas deixar allà mig, ja que segur que causaria altres accidents... Però clar, qui és el guapo que el va treure del mig de la carretera? Estava estabornit, però seguia tenint dents i ungles!
Vam trucar a la poli perquè ens vinguessin a ajudar. Mentre els esperàvem a "l'escena del crim" fent guàrdia perquè ningú xoqués amb l'ós, vam veure com la bèstia deixava definitivament de moure's i respirar... Un paisatge desolador, sobretot per l'Eli, una amiga de la Gemma que acabava d'arribar a Canadà, per qui aquella era la primera vegada que veia un ós!! Tela manela!!
Al cap de 15-20 minuts ja teníem 3 cotxes del "Sheriff" amb nosaltres. Els polis van agafar l'ós, el van fotre a la coneta, em van dir "tranqui nanu, pensa que si hagués estat un ós més gros hauria estat pitjor", i "a veure si la pròxima vegada us carregueu un cérvol, i el podeu fer a la barbacoa" (paraules 100% tranquil·litzants) i aquí s'ha acabat l'arròs!
Vam seguir conduint cap al ranxo, amb un mal rotllo del 15 i una paranoia del 24 que ens feia confondre cada ombra que vèiem amb un ós.

Els Matadors

Umpa Lumpa Climbing

2007-09-10T01:53:00.001+02:00

Ens vam emportar en Wei a fer una mica de freaky... Aquí podeu veure les seves evolucions (el video té so!)

Pack "Lluna de mel"

2007-09-10T01:20:00.000+02:00

A "Viatges Almendrus" podeu trobar dues modalitats de packs "Lluna de mel"

En Roger i la Maria van optar per l'opció "Bio-piju": excursionetes guais, sense dificultat tècnica, i tornant a un bon hotel al vespre per fer una bona dutxa i dormir a un llitet tou.
El pack inclou fotos romàntiques, visites a llocs idíl·lics, i pitets per quan cau la baba.
Per altra banda, en Josep Ma i la Neus es van decantar per l'opció "furgoneta i cordes"

Aquesta opció substitueix la comoditat de l'hotel pel romanticisme de la furgoneta, (les limitacions d'espai faciliten el "roce"!). A part d'això, ofereix la possibilitat d'explorar els mateixos llocs que la opció "Bio-piju" però des de la perspectiva de l'escalada... Quan el temps ho permet!

Sigui quina sigui la opció, segurament els Almendrus som els que en disfrutem més d'aquestes excursions. Ens fa moltíssima il·lusió que alguns amics aprofitin els seus viatges de vacances per passar uns dies amb nosaltres.

Amics, MOLTES GRÀCIES PER HAVER VIN- GUT!!

Una abraçada a tots de part dels Tiets a Amèrica

*Clàusula de contracte: a Viatges Almendrus no ens fem responsables de les activitats nocturnes de tipus "indoor" pròpies de llunes de mel, i no acceptarem reclamacions referents a aquestes (ni queixes per insatisfacció, ni lesions...)

Think Pink

2007-07-31T19:40:00.000+02:00

Aaaaleeeegria... és festa majoooooor!!!! xim, pom...

Si nois, és FESTA MAJOR DE TORELLÓ!! Però aquesta vegada ens l'hem perdut "de cabu a rabu"... Ja ens dol ja... No ho sabeu pas prou! Però no es pot tenir tot en aquesta vida!

Com que lamentar-se no serveix de res, enlloc de quedar-nos a Calgary pensant "ara tothom deu estar de porronada", "ara al xiringuitu", "ara al Poliphilo"... La Gemma es va currar una cerca de ressenyes per internet (us prometo que va ser ella!!), i vam anar a escalar a un dels llocs més macus del món!

Una via que passa just pel costat d'una mega-cascada de 250 m de salt, i un cabal del 15 (que va "in crescendo" a mesura que el dia avança i es fon la neu del glaciar que hi ha just a sobre), facileta però desequipada, i amb unes vistes precioses al Yoho... No es pot demanar més!

Després d'una dutxa a la cascada durant el rappels de baixada (al més pur estil anunci de deso- dorant, però amb l'aigua congelada), vam anar a sopar a Field per cuidar-nos una mica la psique, ens ho havíem guanyat!

Vam demanar una mica de vi rosat... I en aquell moment un raig de sol (uuoh, oh, oh!) em va il·luminar el polo... Em vaig mirar el porquet de l'escut... I vaig sentir com una força divina em feia alçar de la cadira. Perdut enmig d'aquella estranya experiència, em vaig trobar aixecant la copa de vi al cel i dient:

GOD BLESS PINK TEAM!! QUE DÉU BENEEIXI L'EQUIP ROSA!!

Molta sort a la CRE i que guanyi el millor!

El rosa a Amèrica

Dra. Gemma & Miss Lynn Hill

2007-07-30T23:20:00.000+02:00

Entre setmana, la Gemma és una noia responsable; treballa en una enginyeria reconeguda, va ben vestida i pentinada, i porta el sou a casa (el seu novio és un capullu que als 25 anys encara estudia, i amb menys ingressos que la discogràfica de la Marina Rossell)... Però fa uns dies que, quan arriba el cap de setmana, la Gemma es transforma, i agafa cordes i ferros per anar a escalar!!!

I ara us preguntareu: "d'on ha sortit aquesta doble faceta de la Gemma?", "Com és que ara escala si el que li agraden són els cavalls?", "Qui és el culpable d'aquesta transformació?"

... Ho heu encertat, és culpa meva!
Però us prometo que, per una vegada, jo no he pressionat! Sé que alguns dels que llegiu això heu estat víctimes dels meus atacs de motivació (o "emmerdades amb bona fè" si voleu dir-ne així), i us costarà creure que jo no l'apretés dia i nit, però de veritat que PER UNA VEGADA NO HA ESTAT AIXÍ!!

Conscient que escalant t'ho pots passar moooolt bé, però també mooooolt malament, i que inicialment semblava que a ella no li barrufava massa la sensació d'estar penjada d'un fil, vaig posar el fre de mà a les propostes d'escalada.

Però la Gemma m'estima molt i, quan va veure que jo em contenia, va ser ella qui em va anar proposant de fer alguna escaladeta de proves... I he de reconèixer que en aquest moment em van sortir els ullals i li vaig saltar a la jugular sense pietat!

Com podeu comprovar a la foto d'aquí baix, amb un parell de dies de proves la diferència va ser espectacular, i el 90% de les pors inicials ja són història (el 100% no s'aconsegueix fàcilment...)!!

Amb el "banc de proves" superat, hem comprat el material mica en mica (l'economia no està per més) i ens hem començat a gaudir plegats de l'escalada com a mitjà per arribar a llocs únics (com podeu veure al missatge "Think Pink"), fent vies segures (desequipades, però amb reunions posades) de V- o V com a molt, on tots dos ens ho passem de collons!!

Alguns deveu pensar; per què a ella no l'apreta i en canvi a mi m'emmerdava cada vegada que anàvem a escalar?

No és que us tingui mania... És només qüestió de "poder negociador": un sol error amb la Gemma i puc acabar dormint al sofà durant mesos.

Una abraçada ben forta!

"Viatges Almendrus"

2007-07-30T01:21:00.000+02:00

Després de la visita dels "Avis a Amèrica", Pitxi-Tours i Gemma-Viatges han decidit unir forces per convertir-se en el primer "gegant" de les agències de viatges de catalans a terres canadenques:

Viatges Almendrus
si no veus un ós et tornem els diners

El nostre primer client va ser en Furtet, que va pujar a veure'ns des de la República Domini- cana durant una setmaneta.
Tot i que vam poder anar molt poc a les muntanyes (a nosaltres se'ns han acabat les vacances), vam estar força de llet amb els animals.

Per altra banda, en Wei (a qui hem batejat amb el nom de "Umpa- Lumpa", en referència als homenets treballa- dors de "Charlie i la fàbrica de xocolata") també es va apuntar un dia, i es perfila com un client potencial (tot i no ser català), ja que ell solet no surt mai de Calgary, i al ritme que va acabarà tornant a Xina sense haver vist res que no sigui el laboratori!

Finalment, aquesta setmana i la vinent arriben el pack Puigdecanet-Cuesta i el pack Vallmajó-Neus, que han optat per la nostra oferta especial per parelles.

Ja tenim les disfresses d'ós, elk i moose a punt... O us pensàveu que tot era de veritat??... Innocents!!!

Com podeu veure, la disfressa d'elk va ser una de les preferides de l'Albert. Oi que ens queda bé?

Ara hem de vigilar que amb tantes fotos que ens tira la gent no ens pugi "la fama al cap"... No voldríem acabar sortint a les revistes del cor amb titulars com "Exclusiva: L'aventura de Britney Spears amb un tiu bestit d'ós!", o "Brad Pitt confessa el seu afer amb una noia-elk"...

Aquí no hi ha torerus ni folklòriques, però el coeficient de la gentussa que surt a aquestes revistes està a la mateixa alçada...

Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!!

Els avis a Amèrica

2007-07-11T07:03:00.000+02:00

Aquesta vegada jugavem a casa; els avis venien a un terreny totalment desconegut en el qual la Gemma i jo ja havíem "entrenat" uns mesos.

Em sentia com en Koeman a punt de xutar la falta de Wembley, faria història: PER PRIMERA VEGADA JO CONEIXERIA MILLOR L'ENTORN QUE ELS MEUS PARES!! El partit "Avis vs Tiets" estava a punt de començar, i els tiets erem els favorits.

Però ja al minut 1 els avis ens van marcar un gol, reconeixent els arbres i flors que tenim al nostre propi jardí, i sent els primers en veure un ós quan anàvem camí de Banff.

El que havia de ser "la nit màgica de Wembley" es va convertir en "la nit tràgica d'Athenes": un bany de joc per part dels avis a base de "mira aquesta flor és una noséquè", "mira aquest ocell és un noséquantus"... No hi havia color, els avis van ser superiors tot el partit!

El gol de l'honor per part dels tiets el va fer la Gemma, que fent gala de les seves habilitats de "rastrejadora" (made in ranxu) va sorprendre la defensa dels avis amb un parell de comentaris de petjades d'animals.

Tot i les individualitats de la "Gemma-Ronaldinho", i que en l'apartat geogràfic els tiets vam ser superiors, el resultat final indicava que, una vegada més, la nostra derrota era total... Els avis són uns màquines!!!

Ara suposo que em tocaria fer comentaris tipus "el futbol és així", "a vegades es guanya i a vegades es perd", "ara ens hem de concentrar en la pròxima jornada"... Però enlloc d'això m'agradaria dir-vos que aquests dies de vacances han estat increïbles!

Si hi ha una cosa que m'agrada més que anar a muntanya, és anar-hi amb gent a qui estimo i que gaudeix la muntanya tant o més que jo... I al capdavant d'aquest grupet tan selecte hi ha, sens dubte, els pares.

Han estat 15 dies guiant els meus mestres, dels que (de petit) cada cap de setmana aprenia a estimar la muntanya, a valorar les petites coses que hi trobes i la sensació de llibertat tan especial que aquesta aporta... Aquests dies he seguit aprenent de la seva passió, però com a mínim he pogut correspondre'ls solucionant la "logística"!

És clar que, en aquest partit, jo els he guiat només 15 dies i ells em van guiar 15 anys. No hi ha color, el resultat segueix sent clarament a favor seu... Però no sabeu pas la il·lusió que tenia per fer aquest "gol de l'honor", sense cap dubte un dels moments més satisfactoris de la meva vida.

Ha estat només el gol de l'honor, però deixeu-me dir (no em calen padrins) que entre excursions a llocs idíl·lics (i no només turístics), i la sort que hem tingut amb els animals i el temps, crec que ha estat un gol de xil·lena i per l'escaire...

... Amb sort i ganes, fins i tot Julio Salinas havia fet algun gol de bandera!

Vinga, tallem el rotllo i esperem que gaudiu de les fotos,

Una abraçada ben forta dels Tiets a Amèrica!

Veti-Charm

2007-06-16T01:26:00.000+02:00

Ni "project management", ni "edificis sostenibles"; el futur té un nom:

Veti-Charm S.A.
exportació de 7 vetes a Canadà

I és que us farieu creus de com agraden les 7 vetes als canadencs, és increïble! Amics, professors universitaris, científics de renom... Agraden a tothom!
A més, aquí ningú té els prejudicis que poden tenir els "pijus" de Barcelona o Vic (ja sabeu, que les 7 vetes són de "pagesot"...), i puc portar-les fins i tot quan he d'anar "vestit de Rocaprevera" a una conferència plena de tius encorbatats.

Fins i tot la Gemma (a qui podeu veure vestida amb l'uniforme de feina i les seves floretes al fons) s'està plantejant posar-se'n unes per anar a currar a can Caltech. Ara només ens falta arribar a final de mes per poder anar a comprar (altra vegada!) alguna cosa que hi combini.
Així doncs, animo als socis d'Horti-Charm a que expandeixin els seus horitzons, i inverteixin en aquest nou negoci! De moment, jo ja faig d'home-anunci lluint el producte.

Per contra, del que no lluirem gaire serà d'aquesta "panera mexi- cana" tant lletja que ens van portar els nostres ex-veïns: un conjunt de plats i tasses que no regalaríem ni al nostre pitjor enemic, acompanyat d'una ampolla de vi... Que segurament acabarem tirant a la cassola per coure pollastre (ja ens ha passat l'edat del "Calimotxo").

Finalment, per si la incògnita no us deixa dormir, a la primera foto podeu veure que, de moment, jo soc lo més semblant a un colibrí que s'ha acostat a la menjadora ("flosti" de color vermell)... Però l'esperança és la última cosa que es perd!

Una abraçada dels tiets a Amèrica!

All you need is a job!

2007-06-07T03:50:00.000+02:00

LA GEMMA HA TROBAT FEINA!!

Quant temps fa que teníem ganes de poder-vos donar aquesta notícia!! Sens dubte això és el millor que ens ha passat des de que la Gemma i jo estem junts a Canadà, a partir d'ara ella podrà gaudir tal i com ho estic fent jo de "l'experiència professional canadenca"... Quina canya!

Treballarà de "project manager" en una enginyeria (Caltech), gestionant projectes d'electri- citat i instru- menta- ció, que és el que a ella li agrada... Si, ja sé que són uns gustos una mica rarus, però si teniu en compte que surt amb mi... amb això està tot dit...

Per celebrar-ho, vam obrir l'ampolla de Priorat que havíem guardat tot aquest temps i no vam perdonar ni l'última gota.

Malauradament tot té un preu, i aquest cop seré jo qui patirà els "danys colaterals": em tocarà anar a badar a davant d'aparadors mentre la noia es compra roba i sabates (no pot anar a treballar "com una tatareta"), i sense que se'm noti que li vaig dient "si... si..." tant si s'emprova una cosa guai com si sembla que s'hagi embolicat amb unes estovalles... Si us plau, envieu-me una caixa de Voll-Damm!!

Una abraçada!

Tu a Boston, i jo a California

2007-05-30T03:09:00.001+02:00

Buenu... En realitat va ser "la Gemma a Washington DC i jo a British Columbia", però així el títol fa més gràcia...

La setmana passada el pare de la Gemma va assistir a un congrés a Washing- ton, i la seva filla va anar-lo a trobar per fer un petit "aplec familiar", i aprofitar per visitar la ciutat!

Pare i filla van llogar unes bicis i es van passar 5 dies de guais voltant per la capital de can Yanki, pedalant pels llocs que tots hem vist a "JFK", "Todos los hombres del presidente" o "Forrest Gump".

I mentre la Gemma estava amb el seu pare posant-se les botes i dormint d'hotels pijus, jo vaig agafar 4 pomes i una tenda amb goteres que m'havien deixat, i me'n vaig anar a escalar a British Columbia amb en JP i companyia.

8 hores de viatge amb cotxe travessant les muntanyes rocoses, amb uns cims i unes parets que fan caure la bava. Jo estava flipant, tot el viatge a punt per sortir del cotxe en qualsevol moment i saltar a la primera muntanyota que trobés al davant... Però quan finalment vam arribar a destinació, només hi havia una trista zona de freaky!! No m'ho podia creure!! 8 hores amb cotxe pel paradís, per acabar enfilant-nos a uns rocs de 20 metres!!

De totes maneres he de reconèixer que la zona estava força bé, i que després d'un hivern sense escalar tampoc puc començar la casa per la teulada...

Altra vegada retrobats a Calgary, la Gemma i jo vam ser testimonis de dos fets inesperats:

Per una banda, les floretes grogues de la Gemma van sobreviure una nevada de 3 dits, i ara fan molt bona cara!
Però no tot són alegries en aquesta vida... I mai tan ben dit, ja que les "alegries" vermelles no van tenir la mateixa sort que les floretes grogues: en Bob (amo de la casa) els va passar el tallagespa per sobre.

Hi ha dues línies d'investigació: una apunta a que en Bob és un home molt vell, i no hi veu gaire. L'altra línia... Millor que calli si no vull dormir al sofà durant 3 setmanes.

Una abraçada!

Oh, Canada!

2007-05-13T21:02:00.000+02:00

Com que deveu estar tots ben farts dels nostres rotllos, a aquest missatge només hi posarem fotos per fer-vos bavejar una miqueta i així potser us vindran ganes de fer-nos una visita... Ja que 15 imatges valen més que 1000 paraules!

Esperem que en disfruteu!

Això és el que hem pogut fer amb 3 caps de setmana des de que tenim cotxe... Prepareu-vos que el millor encara està per venir!!

Gemma guaita les flors

2007-05-13T20:13:00.000+02:00

Ha arribat la primavera!

I amb la primavera, la Gemma s'ha motivat a plantar floretes al nou jardí.

I no només floretes, sinó que també va anar a comprar una "menjadora per colibrís" (aquest "flosti" vermell tant lleig que es veu a la foto de baix) i la vam penjar al pati esperant que aquests petits ocellets estiguin disposats a beure's la barreja d'aigua amb sucre i "7up" que els vam preparar (segons sembla, això és el que els agrada).

Ara hi ha dues grans intrigues que de ben segur no us deixaran dormir:
- Vindran els colibrís o haurem de ser nosaltres qui es foti el 7up?
- Quant temps viuran les floretes de la Gemma?

Sé que aquest missatge no és el més "trepidant" dels que hem penjat, però no cada dia es té l'oportunitat de posar un títol tant enginyós com aquest a un missatge del blog, tot recordant el passat "cumba" que tots portem a dins...

Més tiets a Amèrica que mai!

2007-05-13T20:00:00.000+02:00

Ha nascut la Irene!!

La segona filla de la Montse (meva germana) i en Quico va néixer el passat 25 d'abril, i nosaltres no la veurem en directe fins per Nadal (quan gairebé ja s'aguantarà dreta!).
Aquesta experiència canadenca és molt guai, i no ens penedim d'haver pres la decisió de venir... Però hem de reconèixer que en moments com aquests de bon grat agafaríem el primer avió disponible per tornar a casa a veure la família.

Ja ho diuen: "no es pot fer una truita sense trencar els ous"

Moltes felicitats als Masovers!

Gemma i Eduard
més tiets a Amèrica que mai